Humanitats

Arbós Gómez, Isabel. El doblatge de les pel·lícules en català i es-panyol: descripció, anàlisi i percepció

Després d’haver investigat sobre el doblatge i el procés que se segueix per adaptar les pel·lícules, el treball se centra en les característiques i els criteris lingüístics del doblatge en llengua catalana i en llengua espanyola. L’objectiu de la part pràctica és analitzar diversos diàlegs de pel·lícules recents, que han estat doblades de l’anglès a les dues llengües cooficials a Catalunya, per tal de comparar-ne les traduccions. En relació, també, amb l’aspecte de la llengua, a través d’enquestes fetes a persones d’edats diverses es vol valorar la percepció que aquestes tenen del doblatge en català i en espanyol i les seves preferències a l’hora d’escollir la versió en la qual volen veure els films. Finalment, cal afegir que tant l’anàlisi com les enquestes en què es basen les conclusions del treball tenen el seu origen en les entrevistes inicials a professionals vinculats a escoles de doblatge.

Tutora: Isabel Jordà

Bosch Masip, Núria. “Cracking Shakespeare’s Code”. Els llatinis-mes a les obres de William Shakespeare i les seves traduccions al català

Veni, vidi, vici o Cucullus non facit monachum són alguns dels llatinismes que es troben a les obres de William Shakespeare, que en conjunt conformen un corpus considerablement extens. L’objectiu d’aquest treball és l’estudi i la comparació de les traduccions d’aquests llatinismes, mitjançant un buidatge efectuat amb programació amb Python. Aquest estudi se centra en les vuit obres amb el major volum de frases llatines i mostra i explica aquestes expressions en forma de catàleg, relacionant-les amb el seu context històric i sociocultural, així com les influències que s’hi troben. Posteriorment, s’il·lustren les tècniques que els traductors catalans van emprar a l’hora d’adaptar-les a la nostra llengua.

Tutora: Carme Codina

Dorca Tomàs, Arnau. Poesia? I si et dic Miquel Martí i Pol?

El resultat final d’aquest treball és un documental en el qual coneixerem el poeta de Roda de Ter en les seves múltiples facetes. Es parla amb les persones que més el van conèixer i es repassa la seva figura per tal de descobrir-ne aspectes tant personals com artístics, en el 15è aniversari de la seva mort. També es mostra la feina feta des de la Fundació Miquel Martí i Pol per tal de promoure la conservació i la difusió del llegat i el patrimoni literari del poeta. D’altra banda, es té en compte el procés d’introducció a les escoles de la seva obra poètica per part del mestre i editor Ramon Besora, que en parla des del vessant pedagògic. És, per tant, un treball on trobem testimonis de persones de tots els àmbits que donen una visió completa de l’autor.

Tutora: Carme Codina

Estavillo Bonet, Noah. «Curioser and Curioser». Anàlisi comparati-va de les traduccions en català dels jocs de paraules d’Alícia al país de les meravelles

Realment s’han traduït bé els jocs de paraules de la molt coneguda novel·la de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles? En aquest treball s’han identificat, buidat i classificat els diferents puns (jocs de paraules) que apareixen a l’obra i se n’ha efectuat una anàlisi. A continuació, s’ha seguit el mateix protocol en les respectives traduccions al català, amb la finalitat d’avaluar i considerar si els jocs de paraules s’han aconseguit adaptar a la nostra llengua o, al contrari, se n’ha perdut l’humor, eliminant per tant una de les grans atraccions de la novel·la original i un dels trets característics de l’autor.

Tutora: Carme Codina

Fort Autet, Gil. Lectura d‘El Príncep de Maquiavel

L’autor d’aquest treball exposa, en primer lloc, i sintèticament, la política i la situació social del temps de Maquiavel. S’interessa també per les edicions i les traduccions de l’obra més important d’aquest pensador florentí. Acabada aquesta part introductòria presenta una lectura del contingut d’aquesta obra cabdal del pensament polític. És una lectura introductòria, d’aproximació, a un text ric i complex. Acaba el treball amb una síntesi conclusiva.

Tutor: Ignasi Roviró

Morera Carrera, Ferran.Les transmissions esportives en català. Com-parativa entre la retransmissió del Futbol Club Barcelona a Catalunya Ràdio i RAC1.

La primera retransmissió de futbol en català a la ràdio, el 5 de setembre de 1976 a Ràdio Barcelona, va encetar una nova etapa de les transmissions esportives. Amb més de quaranta anys d’història, s’hi han anat sumant diferents emissores que han contribuït, en les últimes dècades, a la conversió del futbol en un dels principals focus mediàtics de la nostra societat. L’objectiu d’aquest treball ha estat investigar la història de les retransmis-sions esportives en català i les principals veus periodístiques que han anat cobrint al llarg dels anys aquest tipus d’esdeveniments. La finalitat de la part pràctica ha estat l’anàlisi d’una mateixa retransmissió en les dues emissores més importants del nostre territori, Catalunya Ràdio i RAC1, per establir una comparativa.

Tutora: Carme Codina

Sanuy Danés, Carla.Fígaro entre òperes. Anàlisi comparativa de Le nozze di Figaro i Il barbiere di Siviglia

Música i literatura han anat sovint lligades al llarg de la història. Le Nozze di Figaro, de Wolfrang Amadeus Mozart, i Il Barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini, són dues òperes basades en la Trilogia de Fígaro, de Pierre-Augustin Caron de Beau-marchais. Aquest treball s’ha realitzat amb l’objectiu de trobar les similituds i diferències entre les dues òperes a través d’una anàlisi comparativa, per tal de descobrir el grau d’influència que Mozart va exercir en Rossini. Tenint en compte que l’obra literària de referència es va gestar al voltant de la Revolució Francesa i en el context de la Il·lustració, també és motiu d’estudi la relació que s’estableix entre el llibre i el libretto.

Tutora: Mireia Puntí

Teixidó Rivera, Estel. Lírica trobadoresca i reggaeton. Tenen més semblances que diferències?

Actualment el reggaeton és un estil musical mundialment escoltat, sobretot entre el públic jove. L’èxit d’aquesta música ha portat l’autora a analitzar les possibles similituds entre el regaetton i la poesia trobadoresca, igualment exitosa en els segles XII-XIII. En aquest treball s’analitzen les lletres i els aspectes musicals de cada estil, sense perdre de vista l’objectiu de conèixer ambdues èpoques. Per tal d’assolir els objectius, s’ha fet una recerca sobre els dos estils i a continuació s’han seleccionat diversos textos per tal d’obtenir un mostreig i poder portar a terme una comparació per cercar semblances a través del comentari temàtic i estilístic dels textos i dels musicogrames que analitzen els aspectes musicals de les diferents obres.

Tutora: Carme Codina