Recull de Treballs de Recerca realitzats per l’alumnat de Batxillerat de la promoció 2020-2022 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de les Humanitats.
Aibar Vidal, Laia. Avaluació de l’ús del personatges i fets històrics en la creació de la novel·la Victus d’Albert Sánchez Piñol
L’objectiu de la recerca és avaluar com l’ús de les biografies històriques dels participants en la guerra de Successió va contribuir a la confecció dels personatges que intervenen en la trama de Victus. Aquesta novel·la històrica, de l’autor català Albert Sanchez Piñol, aborda els fets que envolten el setge de Barcelona del 1714 des del punt de vista d’un enginyer militar, amb el nom de Martí Zuviria, basat en el personatge real Martín de Zubiría Olano, que n’és el protagonista. Per realitzar aquesta comparativa s’ha desenvolupat una recerca històrica sobre les vides dels personatges reals, i després s’han buscat semblances i diferències entre la informació recollida i els seus personatges literaris homòlegs, cosa que ha permès diferenciar la ficció de la realitat i avaluar el marge d’inventiva introduït per l’autor.
Tutora: Isabel Jordà
Font Barniol, Clara. Dues ciutats, dues traduccions. Anàlisi comparativa de les dues traduccions del llibre A tale of two cities, de Charles Dickens
El 2020 es va commemorar el 150è aniversari de la mort del novel·lista anglès Charles Dickens i, per aquest motiu, van aparèixer noves traduccions al català de la seva obra. El treball parteix de l’interès per fer una anàlisi comparativa de les dues traduccions de A tale of two cities, de Charles Dickens, realitzades per Jordi Arbonès (1991) i Núria Sales (2020). Aquesta anàlisi es planteja després de definir les característiques de l’obra literària de Dickens, i té com a base uns criteris de selecció elaborats amb l’objectiu d’escollir diversos fragments representatius de l’obra, basats sobretot en l’estil i la tipologia. Es destaca que la traducció d’Arbonès és més literal i amb un llenguatge poc vigent, mentre que la de Sales és una traducció més literària i amb un català actual. Es conclou que les dues són bones traduccions i mantenen un equilibri entre fidelitat al text i fluïdesa del català.
Tutores: Anna Ibàñez i Carme Codina
Giménez Arrieta, Ariadna. The journey from abject fear tot self-acceptance of a non-binary identinty, based on the character of Ben in I wish you all the best by Mason Deaver. Is society tot blame in the suffering of Ben de Backer toward self-acceptance?
I Wish you all the best is a novel written by Mason Deaver and first published in 2019. The story revolves around Ben De Backer, a 17-year-old teen who identifies as non-binary. Because of their parents’ rejection when coming out, Ben decides to move in with their estranged sister Hannah and her husband. Rejection and fear involved in making any human connection lead Ben to develop an anxiety disorder while undergoing a tough journey towards self-acceptance. It is common knowledge that the environment we live in affects our actions, thoughts and personal growth. Based on the character of Ben De Backer, this paper intends to reflect on society’s role in the journey any member of the non-binary community takes towards their quest for acceptance. To what extent can social factors have an impact on their emotional messiness? To what extent could society be a driving force towards comfort?
Tutora: Anna Ibàñez
Gómez Grifell, Jan. La imparcialitat en les transmissions esportives radiofòniques
La imparcialitat és un concepte que a l’Estat espanyol ha estat investigat i posat en dubte en molts àmbits. Aquesta ha estat també qüestionada en les transmissions esportives radiofòniques estatals, les quals haurien de ser totalment neutrals. En aquesta investigació s’ha elaborat un marc teòric per a establir les bases de com s’hauria de narrar un partit de futbol de manera imparcial, amb un resseguiment exhaustiu de què s’entén per imparcialitat en cadascun dels diferents elements que apareixen en les esmentades transmissions. La part pràctica consta d’una anàlisi de 60 gols de diferents partits de la Lliga Espanyola de Futbol Professional de la temporada 2020-2021, cantats en dues cadenes de ràdio estatals, la COPE i la SER. Gràcies a aquests buidatges s’ha pogut desgranar element per element d’una transmissió esportiva per comprovar i contrastar en les dues cadenes estudiades en quina mesura aquests ítems són tractats amb imparcialitat o amb parcialitat.
Tutor: David Pla
González Serarols, Lluc. Desventures d’un refugiat
El treball presenta tres objectius estretament lligats entre si. El primer és l’apropament al conflicte armat de la Guerra Civil espanyola.
En aquest sentit s’ha procurat analitzar les causes, el context, el desenvolupament i les conseqüències del conflicte. Seguidament, s’ha elaborat un apartat teòric per tal d’obtenir els coneixements bàsics necessaris per a la producció literària d’una novel·la, tenint en compte diversos factors clau per a la seva redacció. Finalment, la part pràctica ha estat la creació d’una novel·la històrica basada en la correspondència entre un refugiat i la seva esposa, titulada Desventures d’un refugiat, que compleix els diferents requisits bàsics d’aquesta tipologia literària. El pes del treball recau en aquest últim apartat, el qual té major extensió i ha suposat un major repte a l’hora de la seva elaboració.
Tutora: Isabel Jordà
Montecino Brull, Ariadna. Feminist traits in the character of Marianne Dashwood in Sense and Sensibility, by Jane Austen. Could Marianne be considered a feminist character in the 19th century?
Published in 1795, Sense and Sensibility, by Jane Austen, introduced some pioneering ideas on feminism. Some literary critics such as Marilyn Butler suggested Austen was a kind of feminist writer. Others claim she was more on the conservative side. Be that as it may, the novel’s opposed main characters, the Dashwood sisters, portray different mindsets that foster discussion. This essay focuses on the character of Marianne, examining her in relation to her sister, Elinor, and by extension, to the British society in the 18th century. Marianne’s personality outstands for being rebellious and stereotype-breaking. She proves to be confident about her aspirations and her behavior constantly contrasts with the restrained conditions experienced by women of that time. These considerations might lead the reader to conclude Marianne could be a kind of feminist character, trying to fight conventions. But could she be considered a feminist character, for that? The purpose of this extended essay is to have an educated guess to answer this question.
Tutora: Anna Ibàñez
Pérez Brichs, Carla. La transmissió literària del missatge periodístic. Presència dels atributs del Nou Periodisme al llenguatge i estil del programa Crims de Carles Porta
El Nou Periodisme és el gènere periodístic nascut a la dècada de 1960 del qual Tom Wolfe n’estableix els atributs lingüístics i estilístics al llibre The New Journalism. Aquest tipus de periodisme s’ha caracteritzat des dels seus inicis per causar certa polèmica a causa d’integrar característiques pròpies de la literatura. El problema, però, és que el Nou Periodisme no s’ha acabat mai de comprendre, atès que conforma obres en què el periodista s’oblida de la realitat del succés que relata per centrar-se més en la tècnica literària. Aquest enfocament analític és el que provoca que es pugui percebre el Nou Periodisme com a gènere de ficció, quan realment es tracta de tot el contrari. Aquest treball es proposa analitzar el programa radiofònic Crims de Carles Porta, per tal de ratificar o rebutjar la presència dels atributs del Nou Periodisme en el seu estil i llenguatge i valorar en quin grau aquest gènere periodístic perdura en l’actualitat.
Tutor: David Pla
Reniu Morales, Ferran. El llenguatge i les tècniques de persuasió en els discursos polítics
Aquesta investigació té com a principal finalitat determinar quin tipus de llenguatge empren dos partits polítics espanyols per defensar i raonar les seves tesis, i com la llengua influeix en els seus discursos. Es van triar dos discursos polítics d’ERC i de VOX presentats en les sessions d’investidura de l’actual president del Govern d’Espanya celebrades el 7 de desembre de 2020. Aquests discursos presenten les tesis argumentades del suport o no a Sánchez, utilitzant diferents recursos lingüístics i variades tècniques de persuasió. La investigació també conté l’estudi del context social, històric i cultural del moment, així com una conclusió en la qual es diferencien tant les ideologies dels partits com els discursos analitzats.
Tutora: Isabel Jordà
Sabadell Autet, Pau. Més enllà d’una retransmissió esportiva. Aspectes clau de la narració d’un partit de futbol
Abans que la gent senti i escolti la narració d’un partit de futbol per la ràdio existeixen un seguit de preparatius imprescindibles perquè aquesta pugui ser reeixida. Des de la mirada de l’espectador només es veu com es narren els minuts de joc, però darrere de les transmissions hi ha un gruix notable de recerca d’informació, estudis sobre com entretenir els oients i un repartiment de tasques exhaustius. L’objectiu d’aquesta investigació és aconseguir entendre tots els aspectes clau que s’han de tenir en compte durant la narració d’un partit de futbol perquè aquesta sigui correcta. La part pràctica del treball ha consistit a escoltar trenta retransmissions futbolístiques de la Lliga Professional Espanyola de Futbol de les temporades 2020-2021 i 2021-2022, a partir de les quals s’han destriat els 15 ítems destacables de les narracions, per així aconseguir sistematitzar quina recerca és l’adient a l’hora de preparar la transmissió d’un partit de futbol.
Tutor: David Pla
Serra Vila, Martí. Tolkien, l’autor que m’inspira
Aquest treball parteix de dos objectius molt diferents que mantenen un fort lligam entre ells. El primer consisteix a fer un estudi i redactar una biografia d’un dels grans autors de la literatura del segle XX, John Ronald Reuel Tolkien, a través de dos llibres relacionats amb aquest escriptor, els quals han estat l’única i principal font. El segon objectiu ha estat escriure una obra de creació pròpia, Amor y guerra, escrita en castellà i relacionada amb el gènere en el qual va destacar l’autor esmentat. Finalment, es proposa un estudi comparatiu entre l’obra de Tolkien i la de l’autor del treball.
Tutora: Isabel Jordà