Humanitats

Recull de Treballs de Recerca realitzats per l’alumnat de Batxillerat de la promoció 2021-2023 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de les Humanitats.

Arimany Malik, Joana. Can Virginia Woolf’s feminist spirit be seen through her use of gendered language in the novel, Mrs Dalloway?

La senyora Dalloway, escrita per Virginia Woolf i publicada el 1925, és una novel·la que retrata un dia a Londres el juny de 1923. La Primera Guerra Mundial ha acabat, però els records inquietants de la seva devastació encara són presents a Anglaterra. En La senyora Dalloway el que més importa són les emocions, sensacions i records dels personatges durant aquell dia; per transmetre-ho, Woolf utilitza la tècnica del flux de consciència que permet al lector immergir-se en els punts de vista dels personatges. L’autora ha estat reconeguda com un dels símbols més influents i pioners del moviment feminista. Aquesta ideologia, però, es pot veure plasmada en les seves obres? Mitjançant una anàlisi del llenguatge de gènere que Woolf empra a la novel·la, des de l’estat civil i el concepte d’androgínia fins a l’estatus social i la maternitat, aquesta monografia, que s’emmarca en l’assignatura d’anglès de Batxillerat Internacional, pretén comprendre l’esperit feminista de Virginia Woolf.

Tutor: Joe Crozier

Casassas Dorca, Txell. Does Jo March break the standards and the gender stereotypes in Little women?

Little Women és una novel·la sobre la transició a l’edat adulta de les germanes March. Jo, la segona en edat, es presenta com un personatge transgressor, independent, rebel i tossut, disposat a trencar amb els estereotips de gènere i que sempre ha odiat la idea de casar-se. Es presenta com allò oposat al que se suposava que havien de ser les dones durant aquell període. Malgrat tot, al llarg de la novel·la experimenta una transformació i acaba anant en contra dels seus principis. Per això cal preguntar-se si trenca els estereotips de gènere com una vegada va anhelar. A través de l’anàlisi dels sentiments, les opinions i les accions de Jo, aquesta monografia, escrita en llengua anglesa, pretén respondre a la pregunta de recerca considerant que és possible veure un canvi en el caràcter i els valors de Jo a mesura que avança la novel·la. És una monografia escrita en anglès, en el marc dels estudis de Batxillerat Internacional.

Tutora: Anna Ibàñez

Castany Fàbregas, Cristina. How are different characters and events related to the issue of race able to imfluence Scout and Jem Finch’s understanding of racism, in Harper Lee’s novel To kill a

La novel·la Matar un Rossinyol, de l’escriptora Harper Lee, ofereix una imatge de l’Alabama de mitjans dels anys trenta del segle passat, època en què els Estats Units patien els efectes de la Gran Depressió, una recessió econòmica que va afectar la riquesa, l’ocupació i, en general, el dia a dia dels nord-americans. Aquest context va fer evident la reiterada desigualtat entre grups ètnics en una societat encara basada en la noció que les persones blanques eren superiors a les negres. La novel·la, narrada a través dels ulls innocents d’en Jem i l’Scout Finch, il·lustra la temàtica del prejudici i, conseqüentment, del racisme des de la perspectiva de la innocència infantil. El propòsit d’aquesta monografia, que s’emmarca en l’assignatura d’anglès de Batxillerat Internacional, és analitzar quina influència tenen diferents personatges i situacions a l’hora d’interpretar el racisme de l’Scout i en Jem Finch a la novel·la de Harper Lee, Matar un Rossinyol.

Tutor: Joe Crozier

Chen, Jia Jia. Les novel·les més polèmiques del segle XX. Estudi de L’amant de Lady Chatterley, El vigilant en el camp de sègol, Lolita i Matar un rossinyol

L’amant de Lady Chatterley de D.H. Lawrence, El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger, Lolita de V. Nabokov i Matar un rossinyol de Harper Lee són quatre de les novel·les més polèmiques del segle passat, que en el seu moment van tenir molt èxit. No obstant, són menys conegudes pels lectors actuals. L’objectiu del treball consisteix a determinar quins són els temes més polèmics de les quatre novel·les a partir de l’anàlisi de cada una d’elles i de la identificació dels fragments més controvertits, per tal d’especificar quines són les qüestions que van impactar la societat del moment i amb quina freqüència apareixen. A més, s’ha procedit a la comparació de les quatre obres literàries i a l’anàlisi dels temes, tenint en compte el context en què es van escriure. Com a conclusió, s’ha pogut veure que els aspectes més polèmics són el contingut sexual, la violència, el racisme i l’ús d’un llenguatge molt directe en el tractament d’aquests aspectes.

Tutor: Joe Crozier

Clos Cros, Sira. To what extent can religious fanaticism be considered the main trigger factor in the novel Carrie, by Stephen King?

Carrie, de Stephen King, pot ser vista com una crítica a la societat americana dels anys 70. La novel·la es mostra crítica sobretot amb les conseqüències que pot tenir una forta creença catòlica. King pot ser vist com un revolucionari, demostrant pensament crític a l’hora d’analitzar aquest tema tan controvertit. La novel·la transmet els efectes d’algunes influències en la ment d’una adolescent que intenta entendre i adaptar-se al món on viu. Una d’aquestes influències és precisament el fanatisme religiós. Tot i així, fins a quin punt aquest fanatisme pot ser considerat el principal desencadenant en l’obra? A partir de l’anàlisi de les accions i els pensaments de Carrie i dels de la seva mare, i contrastant aspectes psicològics en fonts secundàries, aquesta investigació pretén proporcionar una resposta contrastada a la pregunta inicial. Es tracta d’una monografia escrita en anglès, en el marc dels estudis de Batxillerat Internacional.

Tutora: Anna Ibàñez

Corral Sanabria, Sara. ¿Evasión o realidad? Estudio del uso de la lengua como medio para crear un mundo reflejo o de evasión de la posguerra española en El laberinto del fauno de Guillermo del Toro

La pel·lícula El laberinto del Fauno, de Guillermo del Toro, estrenada a Espanya l’any 2006, es divideix en dues trames: les guerres de les tropes franquistes contra els rebels amagats a les muntanyes als inicis del franquisme i un món màgic típic d’un conte de fades situat en un antic laberint. La protagonista, Ofèlia, una nena de 12 anys, fa de nexe entre els dos mons. A partir de l’estudi del guió cinematogràfic, s’ha analitzat en quina mesura l’ús de la llengua contribueix a crear un món fantàstic vist com una evasió de la protagonista del cruel món real o com un reflex de la realitat de la qual no pot escapar. L’anàlisi dels camps semàntics, els recursos lingüístics i estilístics, els simbolismes i la colorimetria, entre d’altres, han permès concloure que el món sobrenatural conté moltes analogies amb el feixisme present en el món real on es situa la història. Aquesta monografia s’emmarca en l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional.

Tutora: Vanesa Ferreres

Costa Canellas, Júlia. ¿Un arquetipo femenino e independiente? Análisis del personaje de Clara en La casa de los espíritus de Isabel Allende

La casa de los espíritus és una novel·la, escrita per Isabel Allende i publicada el 1982, que té per objectiu narrar la trajectòria de diferents generacions femenines d’un família xilena. L’obra s’emmarca en el moviment literari del realisme màgic hispanoamericà. En concret, en aquesta monografia, realitzada dins de l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional, s’ha analitzat la creació del personatge de Clara, matriarca de la família, com a arquetip de dona lliure i independent. L’objectiu de l’estudi és analitzar els recursos literaris que utilitza l’autora relacionats amb el personatge de Clara per aconseguir crear aquest arquetip. A partir de l’anàlisi de l’obra, s’observa que Clara aconsegueix una certa llibertat i independència a través d’una rebel·lió interna i reflexiva, tot i acceptar un matrimoni imposat. Es conclou que l’autora usa els silencis i els moments espirituals de clarividència amb connotacions fantàstiques, l’escriptura dels quaderns de vida, la personalització dels espais de la novel·la, per construir un arquetip de dona lliure i independent.

Tutora: Vanesa Ferreres

de la Parte Codina, Lara. In the novel The strange case of Dr. Jekyll and Mr Hyde, by Robert Louis Stevenson, can Doctor Jekyll be considered the epitome of evil?

La publicació de The strange case of Dr Jekyll and Mr Hyde, de Robert Louis Stevenson, va tenir un impacte en la societat victoriana. La novel·la tracta temes que en aquell temps s’evitaven, com el desenvolupament científic, els trastorns mentals i la lluita del bé contra el mal. A la seva novel·la, Stevenson representa el Dr. Jekyll com l’home exemplar de l’època i Hyde com el seu homòleg malvat. No obstant això, es podria considerar que Jekyll és el paradigma del mal? Amb l’anàlisi de les accions i pensaments de Jekyll i dels factors socials que podrien haver-lo influenciat, aquesta monografia, escrita en anglès en el marc dels estudis de Batxillerat Internacional, té com a objectiu donar una perspectiva més àmplia del personatge de Jekyll i posar en dubte la seva aparentment perfecta imatge.

Tutora: Anna Ibàñez

Espona Puntí, Irene. Un relat en imatges: Anàlisi de les adaptacions cinematogràfiques de la novel·la Little Women de Louisa May Alcott

Què és millor, el llibre o la pel·lícula? Aquesta és una pregunta recurrent en tant que entre la literatura i el cinema s’estableix una relació estreta. El cinema sovint pren relats ja existents amb la voluntat d’exposar-los mitjançant un mètode diferent. La novel·la Little Women, per exemple, s’ha portat al cinema fins a quatre vegades. L’ampli reconeixement del qual disposa aquesta història actualment pot conduir a preguntar-se si això és degut a alguna qualitat de la novel·la que la faci especialment interessant per als cineastes o si la seva importància recau precisament en el fet d’haver estat repetidament adaptada en moments històrics diferents, cosa que ha propiciat que cada vegada s’hagi apropat a les noves generacions. És per això que aquest estudi es planteja establir una comparativa entre les diverses adaptacions de Little Women i, d’aquesta manera, constatar l’evolució en el punt de vista temàtic que es pren en funció del moment històric en què ha estat estrenada cada pel·lícula.

Tutora: Sílvia Caballeria

García Nicolás, Nuri. Análisis del avance de las técnicas lingüísticas y de los derechos de las mujeres en los discursos feministas

Segons Coco Chanel, “L’acte més valent per a una dona és pensar per si mateixa i en veu alta”. Aquestes paraules s’han pres com a punt de partida d’aquest treball d’investigació. S’ha analitzat fins a quin punt el llenguatge utilitzat en la redacció de discursos feministes i els drets reivindicats en aquests han evolucionat amb el pas del temps. Per realitzar l’anàlisi, s’han comparat dos discursos. El primer va ser pronunciat per Clara Campoamor l’1 d’Octubre de 1931 davant les Corts espanyoles, mentre que el segon, titulat “Educar en el feminismo”, d’Iria Marañón, és del 30 de Novembre de 2018. Comparant el contingut, el context i el lèxic utilitzat en ambdós textos, s’ha arribat a la conclusió que tant el llenguatge com les equitats s’han modificat a conseqüència de l’evolució i l’avanç en l’àmbit lingüístic i legislatiu. Aquesta monografia s’emmarca en l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional.

Tutora: Isabel Jordà

Masferrer Vidal, Carla. Análisis de la figura del “pícaro” en La vida del Lazarillo y en La Vida del Buscón

La novel·la picaresca va esdevenir un gènere important a Espanya durant els segles XVI i XVII. Aquesta monografia, de l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional, compara els personatges protagonistes de La vida del Lazarillo de Tormes d’autor anònim i La vida del Buscón de Francisco de Quevedo, dues obres que es poden emmarcar dins el gènere abans esmentat. La finalitat és veure quins punts tenen en comú i en què es diferencien els protagonistes per tal d’ascendir d’esglaó social servint diversos amos, i analizar si ho aconsegueixen o no per culpa dels prejudicis socials i per la manca d’ètica imperant del moment històric en el qual van viure.

Tutora: Isabel Jordà

Matavacas Darnés, Pol. COPE i Real Madrid, un tracte de favor. La neutralitat a les retransmissions esportives radiofòniques

La neutralitat és un element que hauria d’estar present en qualsevol retransmissió esportiva d’una ràdio que pretengui complir uns mínims estàndards de qualitat periodística. Aquesta premissa condueix a qüestionar-se en quina mesura són neutrals les retransmissions esportives radiofòniques d’alta audiència i a inquirir en quins elements poden ajudar l’oient a detectar aquesta neutralitat. L’equip amb el qual s’ha vinculat l’estudi és el Real Madrid i la ràdio escollida per dur a terme l’anàlisi és la Cadena COPE. El treball incorpora una interpretació exhaustiva d’una vintena de partits de la Lliga Espanyola de Futbol Professional de la temporada 2021-2022. L’assaig conclou que la neutralitat amb aquest equip es respecta només de manera parcial.

Tutor: David Pla

Ortíz Barniol, Júlia. Luces de Bohemia: amistad o engaño?

Si avaluem l’amistat entre els personatges protagonistes de Luces de Bohemia, Max Estrella i Don Latino, veiem que aquesta és confusa i difícil de definir. Aquesta obra teatral escrita per Ramón del Valle-Inclán el 1920 relata com en el transcurs d’una nit, el poeta Max Estrella deambula pels carrers de Madrid de l’època, acompanyat del seu fidel secretari Don Latino de Hispalis. Durant la seva ruta nocturna succeeixen diferents esdeveniments que porten el lector a preguntar-se en quina mesura l’amistat entre Max Estrella i Don Latino és sincera. Mitjançant l’anàlisi de les nombroses interaccions entre aquests personatges, veurem com la seva relació és un exemple clar d’una amistat interessada. Aquesta monografia s’emmarca en l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional.

Tutora: Isabel Jordà

Raïch Dorofeev, Eliseu. El uso del misterio y el suspense como técnicas narrativas que contribuyen a mantener la atención del lector en El príncipe de la niebla de Carlos Ruíz Zafón

Aquesta monografia, escrita en el marc de l’assignatura de castellà del Batxillerat Internacional, es centra en l’anàlisi de les tècniques narratives que utilitza Carlos Ruiz Zafón en la seva novel·la El príncipe de la niebla per captar o mantenir l’atenció de lector. En concret, s’ha analitzat en quina mesura aquest autor es serveix del misteri i el suspens. Per arribar a una conclusió vàlida s’ha dut a terme la consulta d’una bibliografia diversa, la qual cosa ha permès fixar un marc teòric sobre les tècniques de creació de misteri i suspens en una obra literària. Posteriorment, s’ha analitzat en quina mesura i de quina manera s’usen aquestes tècniques en la novel·la objecte d’aquest estudi. Es conclou que hi ha una alta presència d’aquestes tècniques i la vinculació directa amb l’objectiu d’aconseguir mantenir o captar l’atenció del lector.

Tutora: Vanesa Ferreres

Saborit Codinachs, Marta. Destino, més que una revista. Estil i periodisme en el setmanari per excel·lència a Catalunya entre els anys 1937 i 1985

La revista Destino va ser el setmanari per excel·lència a Catalunya entre els anys 1937 i 1985. Va ser fundada el 6 de març de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, a càrrec dels falangistes catalans Josep Maria Fontana Tarrats i Xavier de Salas, i va connectar amb un ampli sector de la població, de manera que ha esdevingut una peça periodística cabdal per conèixer l’evolució de la cultura i els costums de la Catalunya d’aquelles dècades. A partir d’una investigació sobre els criteris que han de seguir els titulars, subtítols, fotografies, portades, contraportades, peus d’imatge, fonts i índexs en el periodisme escrit, s’ha comprovat en quina mesura aquests criteris eren seguits en l’estil lingüístic i formal del contingut d’aquesta revista. En aquest sentit, s’ha seleccionat un corpus d’onze exemplars de la revista Destino representatius de les dècades en què la publicació va estar activa per veure si la seva manera de fer periodisme s’adapta a l’estil lingüístic i formal de les revistes actuals. La investigació conclou que existeixen paral·lelismes manifestos pel que fa als titulars, fotografies i peus d’imatge, mentre que hi ha divergències serioses en els subtítols o l’índex.

Tutor: David Pla

Viñets Torras, Pol. La imparcialitat de la premsa escrita en el periodisme esportiu

El grau d’imparcialitat que té un mitjà de comunicació és el criteri que sovint s’utilitza per determinar la condició de qualitat d’aquest. El problema, però, és que aquesta imparcialitat no sempre es produeix de manera escrupolosa. Per aquest motiu, el principal objectiu d’aquesta investigació és aconseguir esbrinar en quina mesura els principals diaris esportius nacionals estatals són mitjans imparcials. Aquest estudi elabora un marc teòric per establir les bases de com s’hauria d’escriure un article periodístic sobre un partit de futbol de manera imparcial, amb un resseguiment exhaustiu de què s’entén per imparcialitat en cadascun dels diferents elements que apareixen en un escrit periodístic esportiu. La part pràctica consta d’una anàlisi de diversos articles periodístics relacionats amb la Lliga Espanyola de Futbol Professional de la temporada 2022-2023, amb la qual es pretén determinar en quina mesura els mitjans esmentats anteriorment compleixen amb els requisits mínims d’imparcialitat convinguts per la teoria del periodisme.

Tutor: David Pla

<<<