Humanitats

Recull de Treballs de Recerca realitzats pels estudiants de Batxillerat de la promoció 2019-2021 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de les Humanitats.

Alonso Cunill, Bruna. Confesiones con una copa de más. Un episodi en la vida de Joaquín Sabina

Joaquín Sabina és un cantautor espanyol que ha fet d’ell mateix un personatge. L’objectiu principal i resultat d’aquest treball ha estat escriure una novel·la curta centrada en un episodi amorós de la seva vida i en la psicologia, tant d’ell com de l’altra persona integrant de la relació, Cristina Zubillaga, una model amb la qual va està vinculat relació durant la dècada dels noranta. La recerca s’ha basat a conèixer en profunditat el personatge principal: el seu pensament, la seva comprensió del món, el seu comportament, el seu passat, el seu llegat, la seva evolució mental amb el pas dels anys i la gent que l’ha envoltat, sobretot durant l’època en la qual se situa la novel·la curta. Per entendre millor el cantant i protagonista, s’han analitzat quatre de les seves cançons més emblemàtiques, “19 días y 500 noches”, “Contigo, Y sin embargo” i “A la orilla de la chimenea”, escollides perquè parlen de la relació de Cristina i Joaquín. És a partir d’aquestes cançons i també de la recerca en fonts documentals, com la biografia Sabina en carne viva (2003), escrita per Javier Menéndez Flores en format d’entrevista, el documental Pongamos que hablo de Sabina (2020), que consisteix en tres capítols biogràfics de la vida del cantant produïts per Antena 3 i presentats per Iñaki López, i certs esdeveniments inventats per l’autora, que s’ha elaborat Confesiones con una copa de más, una novel·la breu, escrita en castellà perquè encaixés millor amb el personatge, que parla i escriu en aquest idioma, i amb els textos originals de referència.

Tutora: Carme Codina

Bartés Segalés, Ariadna. Amor tradicional i instint passional a Bodas de sangre i La Novia com a desencadenants del conflicte amorós.

En aquesta monografia, escrita originalment en castellà, s’han analitzat les dues perspectives amoroses –instint passional i amor tradicional– a l’obra teatral Bodas de sangre, de Federico García Lorca, i al guió cinematogràfic de la pel·lícula La novia, de Paula Ortiz, basada en aquesta obra, a través dels elements simbòlics presents en totes dues. Bodas de sangre és una tragèdia espanyola que relata el triangle amorós entre la Novia, el Novio i Leonardo. L’objectiu d’estudi de la monografia se centra en la comparació de les dues obres, les similituds i les diferències argumentals, d’estructura i de temps, a més de la rellevància de les dues perspectives amoroses i del simbolisme que les expressa. Així, s’analitzen els conceptes de «l’amor prohibit enfront de l’amor tradicional» i el de «virginitat i honra». A la monografia es conclou que a Bodas de sangre és fonamental la preservació de la virginitat i l’honra de la Novia, que no arriba a consumar la relació amorosa, fet que incrementa el concepte de tragèdia de l’obra. D’altra banda, Paula Ortiz manté l’enfocament tràgic, però en la seva adaptació la Novia perd la virginitat. Es conclou que aquesta diferència és deguda al context de creació de les dues obres: Bodas de sangre s’escriu el 1931 i s’estrena el 1933, mentre que La novia s’estrena el 2015, quan l’empoderament de la dona i l’alliberament sexual han canviat la manera d’entendre les relacions amoroses.

Tutora: Carme Codina

Figueras Matavacas, Àlex. El tennis i la literatura

Aquest treball pretén fer una recerca d’obres literàries on aparegui el tennis però sense que sigui un element central de l’argument. No es tracta d’una recerca de llibres sobre tennis o tennistes, sinó de novel·les, relats, diaris,etc., en què apareguin escenes relacionades amb aquest esport. Per això s’ha fet una recerca exhaustiva per mirar de trobar el màxim nombre possible d’obres. Seguidament, s’ha fet una anàlisi de cadascuna d’aquestes obres per conèixer quin paper o funció té el tennis en cadascuna. Bàsicament es tracta de saber si les escenes de tennis tenen un component només d’ambientació o tenen un significat més profund. Aquesta anàlisi està acompanyada d’informació de context sobre cadascuna de les obres i els seus autors. A partir del resultat d’aquesta recerca, es podria fer un recull publicat de textos literaris on apareix el tennis. Es tracta d’un treball bibliogràfic i d’anàlisi i compilació en què s’han consultat bàsicament fonts escrites, llibres i pàgines d’internet a partir de les quals s’han trobat les obres literàries analitzades.

Tutora: Maite Godayol

Fontdevila Baixeres, Laia. I tu, com ho dius?

El principal objectiu d’aquest treball és investigar, en el cas que n’hi hagi, els canvis que ha patit o està patint el català. Es pretén analitzar quines són les variants i, alhora, on es produeixen i també en quines franges d’edat es fan paleses aquestes modificacions. Per començar a treballar sobre aquesta qüestió, s’ha fet una recerca a través de la xarxa, però també mitjançant llibres com ara: El parlar de la Plana de Vic, de Carme Vilà. Amb aquests recursos, s’ha aconseguit elaborar una petita base teòrica sobre elements del català com ara els seus orígens o els seus dialectes. En acabar aquesta part teòrica, s’ha dut a terme la part pràctica del treball a través d’una enquesta, la qual es basava en haver
d’anomenar una sèrie d’objectes o aliments. Gràcies a aquest formulari es van poder extreure una sèrie de conclusions. Per una banda, s’ha vist que no tothom anomena de la mateixa manera unes determinades coses i, per una altra, s’ha constatat la presència de certes variacions a l’hora d’escriure els mots. Així doncs, a part de demostrar els canvis entre el català de diferents generacions, també s’ha demostrat com la zona on s’habita influeix en la parla de la població.

Tutora: Isabel Jordà

Galí Ges, Júlia. Més enllà d’un primer pla: la publicitat i els trastorns de la conducta alimentària

En una època on la publicitat s’ha apoderat de la racionalitat, i on els trastorns han passat a ser un problema normalitzat, surt la idea d’aquest treball. La investigació tracta d’unificar els conceptes des d’un punt teoricopràctic. L’objectiu principal és descobrir si realment la publicitat és una de les causes de major influència a l’hora de patir un trastorn alimentari. El treball consta de dues parts: la primera, és la part teòrica on la metodologia aplicada ha estat basada en fonts digitals i escrites; la segona, és la part pràctica, on l’anàlisi ha estat l’element principal, a partir d’enquestes digitals i també entrevistes personals. Aquestes han permès arribar a la conclusió que la publicitat és efectivament el factor de major influència a l’hora de patir un trastorn alimentari, conjuntament amb altres factors externs com la pressió i el rebuig social. En paral·lel, s’acompanya el treball amb un manual que recull una sèrie de simptomatologies clau, amb indicacions per prevenir els trastorns estudiats, i un glossari que fa referència a la terminologia específica que s’utilitza en aquest estudi.

Tutora: Anna Jiménez

Garcia Rodríguez, Arol. El destí s’ha d’interpretar. Anàlisi de la figura femenina en Antígona, La casa de Bernarda Alba i Casa de nines

El treball sorgeix de l’interès pel paper protagonista femení en obres teatrals de la literatura clàssica universal i tracta l’estudi de la psicologia d’uns personatges enfrontats a un conflicte. El primer objectiu és comparar el conflicte al qual s’enfronta la figura femenina en cada una de les obres escollides, tenint en compte una sèrie de factors entre els quals destaquen l’època, el context, els condicionaments familiars i les conviccions personals, entre d’altres. Aquesta comparació s’ha pogut realitzar després de la lectura de sis obres, dues corresponents a cada autor, de les quals s’han escollit els tres drames per a la seva anàlisi. Les conclusions a les quals s’ha arribat són: en primer lloc, el propòsit de les tres protagonistes és alliberar-se d’una situació en la qual es troben reprimides per un altre personatge que simbolitza l’autoritat, i, en segon terme, aquesta alliberació es duu a terme a través de la revolta, entesa des de diferents posicions, de la figura femenina. El segon objectiu és l’escriptura d’una adaptació de Casa de nines, d’Henrik Ibsen, situada en la societat contemporània. Per donar a conèixer aquesta adaptació s’ha enregistrat
un tràiler amb la selecció dels fragments més representatius, la cerca d’actors, assaigs, gravació, edició i postproducció.

Tutora: Carme Codina
Col·laboradors: Jordi Torres, director de teatre

Povedano Anton, Lídia. Gernika: del cel a la terra. Els fets històrics per a la novel·la breu Formigues

Quan algú menciona Gernika, tothom pensa en el pintor avantguardista Picasso. L’agonia que va plasmar en la seva obra s’inspira en els fets històrics que van ocórrer el 26 d’abril de 1937, quan una unitat d’aviació alemanya va bombardejar Gernika. «Gernika: del cel a la terra» és un treball sobre la Legió Còndor, la força armada germànica enviada pel III Reich a la Guerra Civil espanyola per donar suport a la sublevació de l’exèrcit del general Francisco Franco. Aquesta va ser la responsable d’atacar la vila foral més important d’Euskadi. Després d’aprofundir en les funcions que va exercir la unitat d’elit alemanya, «Gernika: del cel a la terra» presenta un seguit de teories per les quals un objectiu no militar, com era la població de Gernika, va esdevenir un dels punts d’aflicció més famosos de la Guerra Civil espanyola. Més enllà de la teorització sobre el bombardeig de Gernika, els fets històrics investigats s’han plasmat en la novel·la breu titulada Formigues, una creació literària que pretén mostrar tant el punt de vista dels aviadors alemanys que van llançar els projectils a la població, com el dels habitants que van viure l’explosió des de terra. És per aquest motiu que l’argument de Formigues segueix el fil de la vida de dos personatges que, malgrat que no comparteixen cap mena de vincle, estan units per la distància que els va separar durant el bombardeig.

Tutora: Carme Codina

Rius Selles, Marc. Salvador Dalí era feixista?

El pintor Salvador Dalí va ser un dels majors exponents històrics del surrealisme, i va crear obres emblemàtiques com La persistència de la memòria, amb figures com els rellotges tous, els elefants prims o les formigues. Però, era purament oníric aquest món dalinià? Aquest treball té com a objecte d’estudi la determinació del caràcter feixista de Dalí, a partir d’una anàlisi de l’obra completa del pintor que descomposa el mètode paranoicocrític amb el qual es van crear les obres. Aquest mètode és un tècnica creada pel pintor en la qual a partir d’un estat de paranoia es realitza un procés d’alteració de l’inconscient i els somnis. La informació extreta conclou en la creació d’una obra on es mostra
una realitat distant i concreta. A partir d’aquest mètode Dalí va pintar diverses obres en les quals podem trobar, de forma descarada, esvàstiques o la figura d’Adolf Hitler. Després de buscar dins tota l’obra pictòrica de l’artista, s’han pogut trobar sis obres amb simbologia feixista, concretament nazi, amb títols com Hitler masturbant-se o L’enigma de Hitler. Si realitzem una anàlisi visual i simple observem imatges molt fortes, com per exemple una dona amb esvàstiques tallades a la pell; però a partir d’una anàlisi formal podem observar una crítica al règim nazi molt constant durant totes les obres. Quant al títol del treball, «Salvador Dalí era feixista?», podem acabar dictaminant que no, però mai no ho podrem confirmar.

Tutora: Maite Godayol

Velasco Portet, Anna. Matando caracoles: la creació d’una novel·la de terror

Aquest treball té com a objectiu principal la redacció d’una novel·la de terror, titulada Matando Caracoles. Per a la seva realització s’ha dut a terme una investigació sobre el gènere de terror i els principals subgèneres que després es trobaran a la novel·la. També s’han realitzat lectures literàries d’obres i s’han visionat pel·lícules representatives dels gèneres que apareixen a Matando Caracoles. Pel que fa a la redacció de la novel·la, s’ha treballat en la creació dels personatges principals de manera detallada, i en la narració en primera persona per buscar la integració del lector o lectora en la trama de la novel·la, sobretot en situar-la en un temps present, el 2018: La novel·la està redactada en castellà perquè bona part dels textos literaris llegits estan en aquesta llengua, la qual cosa ha facilitat la redacció castellà. En conclusió, aquest treball està organitzat en diferents apartats i subapartats, els quals tenen la funció de mostrar, tant al lector de la novel·la Matando Caracoles com a qualsevol persona fascinada per la literatura de terror i l’aprenentatge de les pors psicològiques dels humans, una visió àmplia del coneixement sobre aquest gènere.

Tutora: Carme Codina

Vila Solà, Laia. Com s’expressa la metàfora en llengua de signes?

Aquesta monografia, escrita originalment en castellà, està enfocada en l’anàlisi dels conceptes metafòrics en un conte infantil transcrit a la Llengua de Signes Catalana (LSC). Es defineix la llengua de signes com la llengua natural usada per la comunitat sorda, és a dir, per aquelles persones amb discapacitat auditiva o les sordcegues. La monografia està centrada en la Llengua de Signes Catalana (LSC) ja que, atesa la localització geogràfica, no s’ha pogut contactar amb cap signant espanyol. També cal destacar que no existeix una llengua de signes universal, sinó que al llarg de les darreres dècades s’han desenvolupat diferents llengües de signes en diferents localitzacions geogràfiques amb llengua
pròpia. La pregunta que guia aquesta monografia és: En quina mesura el concepte metafòric del llenguatge es pot transcriure amb precisió en la Llengua de Signes Catalana? Per arribar a una conclusió vàlida, s’ha escollit un text literari infantil que porta per títol Èric i la vergonya empipadora, escrit per Imma Llonch. El conte s’ha transcrit a llengua de signes i s’ha analitzat com són expressats els conceptes metafòrics en aquesta llengua. La monografia mostra com l’ús del concepte metafòric en el llenguatge oral és més abundant que en la llengua de signes, la qual tendeix a expressar els conceptes metafòrics pel seu significat concret, i no com a metàfora. D’aquesta manera, l’anàlisi conclou que les llengües de signes tendeixen a ser més simples en comparació amb les llengües orals.

Tutora: Carme Codina

<<<