Psicologia

Recull de Treballs de Recerca realitzats pels estudiants de Batxillerat de la promoció 2019-2021 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de la Psicologia.

Agustí Soldevila, Duna. Proactivitat enfront dels TCA des de l’escola

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són trastorns psicològics greus, la influencia i prevalença dels quals en els països desenvolupats ha augmentat durant els últims 50 anys. Gran part de la responsabilitat d’aquesta realitat recau en components com: la publicitat, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, des d’on es reben constants inputs que promocionen un model estètic corporal imposat. Aquest fet genera una gran pressió envers la condició física que deriva cap a una insatisfacció constant i a una percepció distorsionada de la pròpia imatge corporal. Els mitjans estan fent arribar aquests models a un públic adolescent cada cop més jove, sense eines per enfrontar-s’hi. L’objectiu d’aquest treball de recerca és donar als joves eines per afrontar aquesta pressió, millorarla seva imatge corporal, la seva autoestima i fomentar el respecte entre companys. Per assolir l’objectiu del treball s’ha creat un programa guiat per poder ser aplicat pels professors de tutoria a les escoles a partir de la recerca d’informació sobre els TCA, el model estètic corporal i la connexió d’aquests dos elements. Per comprovar l’eficàcia del programa, s’ha passat un qüestionari previ i anterior a l’activitat als alumnes i s’ha parlat amb els professors sobre l’activitat per fer-ne un seguiment. S’han obtingut resultats molt positius: els alumnes han après sobre els TCA i alhora han compartit una bona estona amb l’activitat proposada.

Tutora: Anna Arumí

Carbonell Comella, Violeta. Camins que uneixen

El present treball pretén aprofundir en el concepte i les característiques dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Cada vegada resulta més habitual trobar nens amb aquest tipus de trastorn a les aules d’Educació Infantil; de fet, són molts els docents que detecten els signes d’alarma davant d’alguns d’aquests casos. La principal característica dels TEA és l’aïllament de l’individu que el pateix respecte del seu entorn ambiental i social, i és per aquest motiu que la millora de la comunicació representa un gran repte. Tots els éssers humans necessitem comunicar-nos, perquè la comunicació representa una millora per a la nostra qualitat de vida, i les persones autistes no en són una excepció. Amb l’objectiu de conèixer el trastorn, s’ha analitzat el cas real d’un infant amb autisme que cursa tercer d’educació infantil (P5). Mitjançant l’observació d’aquest cas, s’han pogut constatar les mancances de comunicació que tenen els nens diagnosticats de TEA, i s’ha desenvolupat una eina per tal que puguin superar les dificultats de relació amb la tutora i amb tots els professionals que intervenen en la seva formació: un plafó comunicatiu. Aquesta és una eina pedagògica que s’utilitza com una forma d’expressió alternativa a la parla. El plafó comunicatiu ha permès establir un vincle més proper amb l’alumne i assolir una millor comunicació de les seves necessitats principals i bàsiques.

Tutora: Anna Arumí

Ferran Plans, Alberta. El gos pot ser més que un animal de companyia?

Aquest treball de recerca tracta de la conducta del gos, i el seu ensinistrament i condicionament amb la finalitat de satisfer una necessitat de l’espècie humana. En primer lloc es fa una aproximació a la domesticació del llop i al comportament del gos des que és cadell, així com a les diferències entre races i sexes i al llenguatge corporal.Seguidament, es parla del condicionament clàssic i el condicionament operant. Després, s’aprofundeix en l’ensinistrament en positiu i en negatiu i s’exposen els tipus d’ensinistraments especialitzats que existeixen. En la part pràctica s’han pogut realitzar diverses entrevistes a persones que treballen diàriament amb gossos, des d’una ensinistradora de gossos de teràpia fins a una persona cega que utilitza un gos pigall, i s’han comparat entre elles. Un objectiu paral·lel del treball era comprovar quantes persones d’Osona tenen el seu gos ensinistrat i per què. Per això, s’ha realitzat una enquesta el resultat de la qual és que una mica més de la meitat de persones tenen el seu gos ensinistrat per a una millor convivència amb la família. Les persones que no el volen ensinistrar principalment és perquè no ho troben natural o no ho necessiten. Finalment, s’ha enregistrat un vídeo de com és un passeig amb un gos pigall amb la finalitat de remarcar la importància de la seva funció.

Tutora: Isabel Jordà

Macià Sánchez, Ivet. Les dues cares del mirall. Influència dels factors psicològics i socials en la distorsió de la imatge corporal i el trastorn dismòrfic corporal (TDC)

Al segle XXI vivim en una societat en la qual una de les preocupacions principals de les persones és la seva aparença física, ja que defineix la impressió que causaran davant dels altres. Això ha portat al desenvolupament de molts trastorns relacionats amb la distorsió de la imatge corporal i de conductes autodestructives, com a conseqüència de buscar la perfecció i la bellesa idealitzada a partir dels models estètics. Tot i ser un fenomen en auge, actualment a causa de la globalització i la comunicació, la distorsió de la imatge corporal i les seves conseqüències ja eren una realitat en el passat, encara que el fet de ser temes tabú ha fet que n’hi hagués pocs estudis i poca consciència entre la població. L’objectiu d’aquest treball és conèixer a fons la distorsió de la imatge, i en concret el trastorn dismòrfic corporal, amb la pretensió de comprovar si aquest tipus de distorsió és un fet comú entre la població. A més a més, es vol constatar la relació de variables com l’optimisme i el pessimisme amb el desenvolupament del trastorn, així com d’altres factors genètics, biogràfics, socioculturals i psicològics que hi poden influir. Per poder portar a terme aquests objectius s’han posat en relació un test realitzat per la fundació del trastorn dismòrfic corporal (TDC), el test LOT-R (que quantifica l’optimisme i el pessimisme) i un qüestionari d’elaboració pròpia amb preguntes destinades a identificar la resta dels factors. A partir de fulls de càlcul s’analitzen les dades obtingudes d’una mostra anònima i aleatòria de més de cent persones.

Tutor: Albert Espona

Marín Picó, Maria. Adolescents i salut mental. Anàlisi de risc a parir del test BSI-18

El treball de recerca parteix de la curiositat per saber si és cert el supòsit habitual que els adolescents són psíquicament vulnerables o si aquest supòsit depèn d’estereotips. A partir de la hipòtesi que, efectivament, els adolescents tenen un risc elevat de patir trastorns psíquics, es pretén determinar la conveniència de passar un test psicoanalític a alumnes d’ESO o batxillerat per avançar un diagnòstic i un tractament. Per a l’estudi s’ha utilitzat el test BSI-18 (escollit en aquest cas per la seva simplicitat) que està basat en una sèrie de preguntes amb un interval de resposta que va del 0 (mai) al 4 (sovint), que permeten obtenir un resultat indicatiu de risc.

Tutor: Albert Espona

Muñoz Baena, Lucía. L’Alzheimer, invisible davant la música?

L’Alzheimer és la causa més freqüent de demència avui en dia. És una malaltia que genera una deterioració cognitiva significativa, caracteritzada per la pèrdua de memòria, alteracions en el llenguatge, pèrdua del sentit de l’orientació i dificultats per a la planificació de tasques o la resolució de problemes. Aquesta deterioració sol anar acompanyada de canvis en la personalitat i el comportament, i es fa evident que la capacitat de la persona per ser autònoma i dur a terme les activitats de la vida diària va apagant-se. L’objectiu del treball ha estat conèixer de manera més detallada aquesta malaltia, observar directament quines millores poden presentar teràpies alternatives com la musicoteràpia i conèixer el món que envolta els pacients amb aqueta afectació. Existeixen estudis sobre musicoteràpia i Alzheimer on queda demostrat, d’una manera científica, que la musicoteràpia planteja un abordatge promissori com a via perquè els pacients, incapaços de comunicar-se mitjançant el llenguatge verbal, trobin diverses maneres d’autoexpressió. Això fa que sigui una teràpia d’intervenció molt valuosa per a malalties d’aquest tipus. Per aquest motiu, en la part pràctica del treball s’ha portat a terme una intervenció amb musicoteràpia amb una pacient familiar afectada d’Alzheimer en fase avançada. Mitjançant un seguit de sessions acompanyades d’un estudi de preguntes i entrevistes a persones de l’entorn pròxim, s’ha pogut demostrar que la pacient ha millorat les seves funcions executives, comunicatives i cognitives.

Tutora: Anna Arumí

Pallarès Riera, Ariadna. La pandèmia i els adolescents

Aquest treball estudia l’afectació de la pandèmia de la COVID-19 en els adolescents del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, centrant-se en la intel·ligència emocional i en la seva transformació. Per portar a terme aquest estudi, s’ha realitzat una enquesta als alumnes que van cursar segon de batxillerat durant l’any 2019-2020. Gràcies a aquesta enquesta s’ha pogut veure com el confinament i el teleestudi van tenir un impacte emocional negatiu en gairebé tots els estudiants. Durant aquest període predominaven en ells sentiments i emocions que podrien ser qualificats com a negatius, mentre que la presència d’emocions que es podrien classificar com a positives es va veure reduïda. D’altra banda, també es van veure transformats certs elements de la intel·ligència emocional, com l’automotivació i l’autoconeixement emocional. Respecte al rendiment acadèmic, no s’ha trobat una relació directa de proporcionalitat entre aquest factor i la motivació dels alumnes. No obstant, totes les persones que es van veure perjudicades en aquest sentit presentaven nivells alts o bastant alts de desmotivació. En estudiar si hi va haver diferències en aquestes variacions i com les van gestionar les persones segons el seu gènere, s’ha evidenciat que les dones van cercar consol o consell en major mesura que els homes. Això va acabar derivant en un menor benefici acadèmic en el cas del gènere masculí.

Tutora: Maite Godayol

Paré Busquets, Maria. Efectes del confinament en el desenvolupament de la personalitat dels nens i nenes

Fa mesos que la vida de tota la població s’ha vist afectada per la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquest treball se centra en els efectes que aquesta ha tingut en els nens i nenes de cinquè i sisè de primària, l’edat dels quals és especialment interessant pel fet que encara ha d’acabar el procés de desenvolupament de la personalitat. En la part teòrica s’explica el desenvolupament de la personalitat dels nens i nenes a través de diferents teories i aportacions dels autors més rellevants en aquest àmbit, i s’exposen els efectes del confinament en el desenvolupament de la personalitat. En la part pràctica es constaten aquests efectes a partir de la realització d’enquestes i entrevistes.

Tutora: Montse Rovira

Parma Erra, Àlex. Resposta cognitiva i conductual en els infants. Una aproximació experimental

A partir de la prèvia comprensió teòrica d’alguns aspectes clau de la psicologia social i del desenvolupament, el treball té per objectiu contrastar experimentalment les possibles variacions en la conducta i en la resposta cognitiva dels nens en funció de l’edat. Concretament, s’han plantejat dues proves pràctiques, amb participació d’alumnes de P4 i de 3r de primària: la primera parteix de la hipòtesi, d’acord amb el concepte de conformitat social emprat per Salomon Asch, que els nens tendeixen a actuar influïts per l’opinió d’un adult, sigui quina sigui, i que aquesta tendència és més significativa en el cas dels més petits; la segona reprodueix un cèlebre experiment de Piaget sobre la comprensió del principi de conservació de les quantitats a partir dels 7 anys, en l’anomenada etapa de les operacions simples. La realització de la primera d’aquestes proves ha comptat amb la participació d’alumnes del petitmiquel.

Tutor: Albert Espona

Picón López, Miriam. Quan les princeses volen ser reines

L’anorèxia i la bulímia encara són malalties tabú en ple segle XXI. El motiu d’aquest fet és el gran desconeixement que en té la societat i la circumstància que afecten cada cop més persones i més joves. Amb l’aparició d’Internet, aquests trastorns alimentaris s’han tornat més perillosos, ja que existeixen pàgines web, blogs, fòrums i comptes de xarxes socials que en fan apologia. Sota els noms «Ana», per referir-se a anorèxia, i «Mia», per a bulímia, les pàgines donen consells extremadament perjudicials. Un dels objectius d’aquest treball és donar a conèixer les característiques i els paràmetres de conducta dels afectats i la perillositat de les pàgines «Ana» i «Mia» que, tot i que no són il·legals, afecten la salut i la vida de molts joves. A partir d’aquest plantejament, també s’ha investigat sobre els diferents tipus de trastorns de la conducta alimentària que existeixen, l’evolució del cànon de bellesa femenina al llarg del temps i les pàgines pro-ana i pro-mia, un exemple de les quals és «Skinny Pro-Ana». Tenint en compte aquest marc teòric, s’ha valorat l’autoconcepte que tenen els joves a través d’una enquesta. Gràcies a aquest treball, s’ha pogut constatar que a un percentatge molt elevat de joves no els agrada la seva imatge, fet que queda palès amb el ja citat increment de trastorns de la conducta alimentària.

Tutora: Anna Arumí

Puigdollers Corretja, Maria. L’esport ens fa iguals

S’estudien els beneficis físics, emocionals, socials i psíquics que pot arribar a suposar la pràctica de l’esport en les persones que tenen la Síndrome de Down. El treball, després d’endinsar-se en el coneixement de la malaltia, del diagnòstic, de les causes i del seu tractament, s’interessa per com aquesta condiciona les diverses fases evolutives del creixement de les persones, i investiga el seu desenvolupament social i emocional. En aquest aspecte, aprofundeix en la relació amb els altres, en la gestió conductual i en la capacitat d’aprenentatge. Tot el treball es complementa amb l’exposició i l’estudi de casos concrets –alguns ben coneguts a través del món de l’esport i els mitjans de comunicació– i amb entrevistes a famílies. L’autora aporta la seva experiència personal com a entrenadora d’un grup d’infants de gimnàstica artística.

Tutor: Ignasi Roviró

Quintana Albareda, Natàlia. La insatisfacció de la imatge corporal, mite o realitat?

El tema d’aquest treball de recerca és la imatge corporal de les adolescents i la influència que hi exerceix el model corporal femení que projecta la nostra societat actual. La imatge corporal alterada pot comportar un trastorn de la conducta alimentària (TCA) amb certes conductes i pensaments distorsionats envers l’alimentació, la figura i el pes. Vivim immersos en una societat en què els mitjans de comunicació actuen com a transmissors d’idees culturals. La publicitat, en paricular, transmet constantment un estereotip de noia que no es correspon amb la realitat. Així doncs, la insatisfacció corporal cada cop està més present en la vida de les persones i es veu condicionada per l’entorn en el qual vivim i les circumstàncies en les quals ens trobem. Concretament el treball se centra en les noies i la seva autopercepció. Tot i que el valor comercial del cos masculí ha augmentat en aquests darrers anys, el culte al cos sembla ser encara un aspecte més femení que masculí, i les noies són víctimes de les malalties culturals en una proporció molt més alta que els nois. Per tal de poder valorar aquest impacte en l’entorn proper, s’ha elaborat una enquesta per conèixer el grau d’insatisfacció dels adolescents amb el seu cos. Arran de l’estudi, s’ha pogut constatar que més del 80 % de les persones que van contestar l’enquesta no estan satisfetes amb el seu propi cos o amb la imatge corporal que tenen. Tota aquesta informació s’ha contrastat amb dues entrevistes: una feta a una professional de la salut mental, la doctora Anna Marín, psiquiatra infantojuvenil de l’Hospital universitari de Vic; i l’altra, a una expacient amb trastorn de conducta alimentària.

Tutor: Anna Arumí

<<<