Internacional

Recull de Treballs de Recerca, amb mirada internacional, realitzats pels estudiants de Batxillerat de la promoció 2018-2020 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic.

Arcarons Sala, Vicenç. A tota vela? Estudi de l’efecte Magnus aplicat al rotor Flettner

Si preguntem a la població quins sistemes de propulsió naval coneix, pràcticament tothom respondrà o bé la vela o bé l’hèlix connectada a un motor. Existeix, però, un tipus especial d’embarcació que utilitza un sistema de propulsió basat en l’efecte Magnus: els rotors Flettner o veles giratòries. L’efecte Magnus és el fenomen físic pel qual la rotació d’un objecte a través d’un fluid afecta la seva trajectòria. És conegut el seu estudi, per exemple, en els xuts de falta de futbol o en els efectes de les pilotes de tennis taula o de golf. En aquesta recerca s’han estudiat les variables que afecten el moviment d’un vaixell degut a l’efecte Magnus: la intensitat del vent, la velocitat angular o el sentit de rotació, el diàmetre i la rugositat dels rotors, entre d’atres. Per portar-la a terme, s’ha dissenyat i construït una maqueta amb un sistema rotor i una petita piscina per on fer-la navegar. Les dades s’han captat a partir d’un sensor de força i vídeo digital i s’han analitzat amb un programa dissenyat amb aquesta finalitat.

Tutor: Miquel Padilla

Berruezo Moreno, Jamie. Contra la gravetat. Estudi de la caiguda d’un imant en un tub metàl·lic vertical.

Quan es deixa caure un imant per l’interior d’un tub cilíndric no metàl·lic, s’observa que cau amb un moviment uniformement accelerat per efecte de la gravetat, tal com ho faria una pedra. Ara bé, si fem la mateixa prova amb un cilindre metàl·lic, quan cau l’imant en el seu interior hi indueix uns corrents elèctrics, anomenats corrents paràsits o de Foucault, que a la vegada indueixen un camp magnètic que produeix una força sobre l’imant oposada a la gravitatòria, la qual cosa fa que aquest assoleixi una velocitat de caiguda constant. En aquesta recerca s’han estudiat els factors que influeixen en la generació dels corrents de Foucault induïts en un tub cilíndric metàl·lic i el seu efecte sobre un imant que cau pel seu interior. A més, s’ha comprovat que la força que s’oposa al pes de l’imant és proporcional a la seva velocitat límit de caiguda. Per portar a terme aquest estudi, s’ha realitzat la captació de dades mitjançant vídeo digital.

Tutor: Miquel Padilla

Bruno Román, Brián Antón. Pluges d’estels. De com el poder computacional és necessari en l’astronomia.

La contemplació en directe del cel i els seus secrets i la introducció en l’astronomia bàsica són un bon camí per entendre el lloc de l’home en l’univers, i han estat també els objectius d’aquest treball, que se centra en l’observació de les pluges d’estels, els planetes i les estrelles a l’estiu, així com en les dificultats que s’han plantejati.A més, es para atenció en el material emprat, format per un telescopi bàsic, programes informàtics pràcticament gratuïts, un làser, una brúixola i una carta celestial. Prèviament, s’ofereix una introducció sobre els conceptes i teories més importants i essencials de l’univers com a unitat general, de manera que s’incorpora una extensa bibliografia de referència.

Tutor: Toni Torrents

Brusosa Baulenas, Anna. Genòmica: a la recerca d’un tractament personalitzat. Detecció i anàlisi de variants genètiques en el càncer. 

La genòmica és l’estudi complet de l’ADN d’un organisme. Gairebé totes les cèl·lules contenen una còpia completa del genoma, que conté la informació necessària per al desenvolupament i el creixement d’un individu. L’estudi del genoma ajuda els investigadors a entendre millor les interaccions dels gens entre si i amb l’entorn, així com les causes de certes malalties genètiques. Consegüentment, és possible localitzar aquelles variants que contribueixen a l’aparició de malalties com l’asma o el càncer. En aquest treball s’estudien dues de les tècniques emprades per a la seqüenciació i l’anàlisi de l’ADN. La primera es basa en l’anàlisi de variants germinals, identificades amb un Genome-Wide Association Study (GWAS), en el carcinoma cutani de cèl·lules escamoses. La segona, en l’anàlisi de variants somàtiques identificades amb Next Generation Sequencing (NGS) en el càncer de mama. En els resultats obtinguts destaquen la detecció de quatre zones genòmiques noves relacionades amb el carcinoma cutani de cèl·lules escamoses; dues variants germinals que confirmen la relació de la resposta de la pell a l’exposició solar amb l’aparició del càncer de pell, i quatre gens relacionats amb el càncer de mama.

Tutora: M. Lluïsa Prat
Col·laboradors: Barcelona Supercomputing Center (BSC)

Casals Canalias, Marta. Homo futurus.

L’espècie humana és curiosa per naturalesa. Al llarg de la seva història s’ha plantejat moltes preguntes, algunes de les quals de forma recurrent des de fa més de dos mil anys. Una d’aquestes preguntes, que aquest treball pretén respondre, és: com serem els éssers humans en un futur? En primer lloc s’ha estudiat el passat per tal de determinar quins han estat els principals canvis anatòmics i fisiològics que ha patit l’espècie humana al llarg de la seva evolució i quins són els principals agents que han propiciat l’aparició d’aquests canvis, i s’ha vist que el motor més important de transformació ha estat el clima. A partir d’aquest punt, el treball s’endinsa en l’anàlisi de com seran el clima i la nostra societat d’aquí a 100.000 anys, temps suficient per poder observar canvis anatòmics i fisiològics en els éssers humans. S’ha determinat que la Terra estarà en un període de glaciació i que, presumiblement, la tecnologia dictarà l’evolució. A partir de tot això, s’ha arribat a la conclusió que els éssers humans del futur seran més alts i més grassos que actualment i amb el crani més petit, entre moltes altres característiques.

Tutora: Ariadna Palacios

Cubero Capdevila, Joan. La rotació en un fluid. Estudi dels factors que influeixen en la força de Magnus.

Qualsevol cos en rotació que viatgi per l’aire pateix quatre forces: la gravitatòria, la resistència de l’aire, l’empenyiment (menyspreable respecte a les altres tres) i la força de Magnus. Aquesta última actua perpendicularment a la velocitat i provoca el desviament del cos en rotació. Això és degut a la diferència de pressions que es produeix a causa de la velocitat relativa del fluid respecte a diferents punts el cos. Estem acostumats a aquest efecte en les trajectòries de les pilotes d’alguns esports quan se les fa girar. Per exemple, l’efecte lateral en un xut de futbol que produeix una trajectòria que pot confondre el porter. En aquesta recerca s’estudien els factors que influeixen en el canvi de la trajectòria d’un cilindre degut a la seva rotació en un fluid, tant en aire com en aigua. Per poder-ho fer, primer s’ha aïllat l’efecte de la força de resistència de l’aire que actua sobre el cilindre a partir de la determinació de la velocitat límit de caiguda i del coeficient d’arrossegament. Per portar a terme aquest estudi, s’ha realitzat la captació de dades mitjançant vídeo digital.

Tutor: Miquel Padilla

Dinarès Verdaguer, Maria. Incidència de la infecció per parvovirus humà B19 en la fibril·lació ventricular primària.

Una de les principals causes de mortalitat a escala mundial és la insuficiència cardíaca, concretament els atacs de cor. A l’Hospital Germans Trias i Pujol estudien possibles factors que poden causar-los, entre els quals hi ha els virus. En aquest treball s’ha estudiat qualitativament la incidència del parvovirus humà B19 en els infarts aguts de miocardi (IAM) degut a fibril·lació ventricular primària (FVP). Mitjançant mostres de sèrum sanguini i de teixit cardíac extretes de pacients amb IAM, s’ha realitzat una anàlisi postinfart del material genètic i de les immunoglobulines circulants contra infecció de parvovirus, amb l’objectiu de classificar les mostres en positives o negatives pel B19. Malgrat la gran varietat de resultats obtinguts, s’ha arribat a la conclusió que aquest virus no altera el risc de patir arrítmies cardíaques com la FVP. Es considera que, indubtablement, és necessari seguir la investigació sobre la incidència dels virus a la FVP, ja que si s’obtinguessin resultats positius per algun altre virus, es podria començar el tractament de prevenció als pacients infectats i això comportaria una reducció en la mortalitat per atacs de cor.

Tutora: Ariadna Palacios
Col·laboradors: Elena Revuelta, Santiago Roura, Hospital Germans Trias i Pujol

Ferreyra Bastidas, Evelyn Estrella. De símptoma a cervell: Síndrome de Rett.

La Síndrome de Rett és un trastorn neurològic postnatal genètic no heretat que es produeix principalment en nenes i és poc comú en nens, i comporta deterioraments greus que afecten gairebé tots els aspectes de la vida dels que el pateixen. El primer pas de la recerca ha estat trobar informació de confiança compilada en registres informatius des de la primera descripció del trastorn, el 1966 per Andreas Rett. A partir d’aquí s’han formulat diverses qüestions: quines diferències presenta la Síndrome de Rett entre les seves principals variants?, com analitzen els metges la simptomatologia dels diversos pacients?, etc.. La qüestió fonamental, però, ha estat: com es poden determinar els efectes adversos de la Síndrome de Rett a nivell genètic a partir dels símptomes de determinats pacients? El psicòleg Donald Stuss va dir: «The brain is everything» (El cervell ho és tot). El gen CDKL5 és, certament, un misteri més que s’amaga darrere la porta de la neurologia.

Tutor: Patrick Anglada

Font Barniol, Martí. Estudi de la resposta de la matriu extracel·lular en la reparació del teixit cardíac infartat.

L’infart, més conegut com a atac de cor, consisteix en la necrosi de les cèl·lules del miocardi degut a l’obstrucció del reg sanguini produïda per un taponament a les artèries coronàries. La resposta cardíaca a l’infart és el remodelat del teixit. Durant els últims anys s’ha demostrat que la matriu extracel·lular pot tenir funcions de gran importància en tot tipus de processos. En aquesta investigació s’estudia la funció que pot tenir en el remodelat miocàrdic, i més concretament la funció d’una de les proteïnes estructurals que la formen: la proteïna X. Per arribar a una conclusió es duu a terme el procediment conegut com a Western Blot, on s’identifica i quantifica la proteïna en mostres porcines que difereixen en tres variables: la zona del cor de la qual provenen (infartada o no), el temps transcorregut entre l’infart i el sacrifici del porc i la dieta seguida. A través de la quantificació de les mostres es denota una tendència de creixement en l’expressió de la proteïna X en aquelles mostres pertanyents a la zona infartada del cor i es conclou que la proteïna X desenvolupa un paper important en la cicatrització de les cèl·lules necrosades del miocardi.

Tutor: M. Lluïsa Prat
Col·laboradors: Institut Català de Ciències Cardiovasculars, Hospital Sant Pau

Giol Gort, Ariadna. Dones amb Fabry? Estudi estadístic de l’activitat de l’enzim alfa-galactosidasa A.

La malaltia de Fabry és una malaltia lisosòmica lligada al cromosoma X. És deguda a una deficiència de l’enzim alfa-galactosidasa A que provoca una acumulació a l’interior del lisosoma de les molècules que no es degraden i causa el mal funcionament cel·lular. En ser una malaltia lligada al cromosoma X, els homes que porten una mutació estan afectats, mentre que les dones portadores presenten diferents afectacions depenent de la lionització. Aquest estudi intenta descobrir l’afectació en l’activitat enzimàtica de les dones amb malaltia de Fabry deguda a la lionització i establir els rangs d’activitat enzimàtica en dones sanes i en dones amb sospita de Fabry. L’objectiu és saber si és factible diagnosticar una pacient a partir només de la seva activitat enzimàtica. S’ha pogut concloure que la diferència d’activitat enzimàtica entre dones sanes i dones portadores de la malaltia és significativa, que per tant és factible el diagnòstic a partir del criteri citat, i que les dones amb malaltia de Fabry entren dins d’un rang enzimàtic definit i estan diferenciades de les dones amb sospita de Fabry.

Tutora: M. Lluïsa Prat
Col·laboradors: Hospital Clínic de Barcelona, Secció d’Errors Congènits del Metabolisme

Gómez Díaz-Pavón, Martí. Estudi de l’expressió de TFF1 en pacient en retinoblastoma.

El retinoblastoma és un càncer pediàtric que sol aparèixer en la retina dels infants de curta edat. Diferents estudis han observat que la proteïna TFF1 es troba present en molts casos d’aquesta afectació, mentre que no és present en les cèl·lules sanes de la retina. Per això des de l’Hospital Sant Joan de Déu es vol investigar si la proteïna TFF1 podria ser un bon indicador de la presència de retinoblastoma. Per fer-ho s’utilitzen línies cel·lulars procedents de pacients. La investigació realitzada té com a objectius buscar una relació entre TFF1 intracel·lular i extracel·lular, i trobar presències irregulars de TFF1 en la sang i en els teixits dels pacients per tal d’evidenciar la disseminació de cèl·lules canceroses pel sistema circulatori. Els resultats no conclouen en una única tendència entre la relació de TFF1 intracel·lular i extracel·lular. En relació amb la disseminació de TFF1 per la sang només s’evidencia metàstasi en una sola línia cel·lular; en altres casos no es pot ni afirmar ni negar que han disseminat. I, finalment, els resultats de la presència de TFF1 en els teixits encara estan per validar, però es creu que es poden relacionar amb els resultats obtinguts en els apartats anteriors.

Tutora: Ariadna Palacios
Col·laboradors: Hospital Sant Joan de Déu

González del Val, Arnau. Acidesa o neutralitat dels líquids: influència com a agents alterants en la presa de medicaments.

Els medicaments s’acostumen a prendre amb alguna beguda que ajuda a ingerir-los millor. Aquesta recerca s’ha fet amb l’objectiu de determinar si el tipus de beguda emprat pot provocar algun canvi en l’acidesa del medicament i, com a conseqüència, afectar el seu principi actiu. Per assolir aquest objectiu s’han utilitzat antiàcids (Almax i bicarbonat de sodi) i analgèsics (paracetamol i ibuprofèn) d’ús comú, i, com a begudes, l’aigua de pH neutre (que és el que s’acostuma a utilitzar), i un suc de fruita, generalment de pH àcid. S’ha arribat a la conclusió que l’aigua de l’aixeta, pel fet de tenir un pH bastant neutre, no ha afectat l’acidesa dels medicaments i no ha afectat el seu principi actiu, mentre que el suc de fruita sí que afecta lleugerament l’acidesa, i concretament en el cas dels antiàcids, que són bàsics, reacciona una part de la base amb l’àcid del suc i això pot afectar lleugerament el principi actiu.

Tutora: Marta Dorca

Li, Jingying. Plantes medicinals a Orient i a Occident.

Les plantes medicinals han tingut un paper molt important en la medicina tradicional Occidental i Oriental (concretament en la xinesa) i encara avui en dia es segueixen utilitzant. L’objectiu d’aquest treball és comparar l’ús de les plantes medicinals en les dues cultures en l’actualitat. La metodologia que s’ha fet servir ha estat consultar bibliografia i visitar herbolaris i farmacèutics. La conclusió a la qual s’ha arribat és que el tipus de plantes utilitzades a Orient i a Occident són bastant diferents i la forma de preparar-les i les parts que se n’utilitzen, també.

Tutora: M. Lluïsa Prat

Kanterewicz Solerdelcoll, Pol. Nutrició esportiva: mites i realitats.

El concepte de nutrició esportiva i l’ús de dietes i suplements per millorar el rendiment i obtenir una bona forma física estan molt de moda, tant entre els esportistes professionals com també entre els aficionats. Hi ha una gran oferta d’aquests productes, que estan disponibles en diferents llocs, però en línies generals la informació sobre els seus continguts, beneficis i riscos és molt inespecífica. L’objectiu del treball és revisar i analitzar els conceptes de nutrició, alimentació esportiva i dietes saludables i, més concretament, la informació sobre la suplementació esportiva i els seus diferents resultats.

Tutora: Antoni Vidal

Lavery Lowther, Honor Analiese Charlotte. APOBEC, a new approach in lung cancer. Study of the combination of the mutagenic effects of the APOBEC3A protein and the inhibition of the DNA repair system known as ATR.

A massive amount of time and money is spent on looking for a cure for cancer, but it really isn’t so easy to find a universal solution for tumours because every case is unique from a genetic and epigenetic point of view. For this reason, it is necessary to deepen a bit more to study a pattern in a certain group of cancers to treat current patients. Recently, a protein has been identified known as APOBEC3A which acts in the immune system of our bodies to defend ourselves from various viruses, such as HIV. Sometimes, although, for reasons that we don’t know, this protein acts against the cell and starts to mutate its DNA. This action can lead to the creation of a cancer, especially of lung, head and neck, bladder and breast. In this research, we study the mutagenic action of the protein APOBEC3A in combination with the inhibition of a certain DNA repair system known as ATR, in hope of finding a high mortality rate in cancerous cells and thus achieve the desired effect of cancer treatments such as chemotherapy.

Tutor: Miquel Padilla
Col·laboradors: Josep Biayna Rodríguez (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)

Macià Sànchez, Enric. El miso casolà natural.

El miso és un producte fermentat, procedent del Japó, amb moltes possibilitats culinàries, que no té cap equivalent a Catalunya que ofereixi les mateixes característiques. Tenint en compte les diverses possibilitats, el treball ha comportat l’elaboració d’un miso casolà amb productes del territori. Posteriorment, aquest miso ha estat usat per determinar el mètode de conservació més adequat, tenint en compte els signes de deteriorament presents en el procés. A més, s’ha realitzat un estudi per conèixer les conseqüències de la substitució de la sal pel miso, ja que aquest últim presenta certs avantatges nutricionals i mèdics. Per la informació recollida inicialment, es va creure que seria possible preparar de la manera adequada el miso i trobar el mètode de conservació casolà més adient, i, per les seves propietats organolèptiques més complexes que la sal, es va pensar que agradaria més en coccions simples que la sal, però que seria més car i que generaria menys oferta a Catalunya degut a la seva novetat.

Tutora: Marta Dorca

Manzano Verdaguer, Joan. Desplastificació del planeta: plàstics biodegradables i compostables. Estudi comparatiu de la desintegració de diferents plàstics biodegradables i compostables exposats a condicions ambientals naturals i per l’acció de les larves de Tenebrio molitor. 

Durant els darrers anys, el creixent interès de la societat per la sostenibilitat i la conservació del medi ambient ha portat la necessitat de buscar alternatives a un dels materials més utilitzats i més contaminants: el plàstic. Entre les que s’han estès i popularitzat hi ha els anomenats plàstics biodegradables i compostables. L’objectiu d’aquest treball és analitzar i comparar la degradació de quatre tipus de plàstics exposats a condicions ambientals naturals i per l’acció de les larves de Tenebrio molitor. S’ha volgut determinar quin tipus de plàstic es degrada més fàcilment segons la matèria primera utilitzada per a la seva fabricació, amb l’objectiu de crear-ne un a casa a partir de substàncies d’ús quotidià. S’ha observat que els plàstics biocompostables es degraden més que els plàstics compostables i el polietilè, i que poden ser una alternativa que, en un futur no gaire llunyà, acabi substituint els plàstics convencionals. La creació d’un bioplàstic utilitzant mètodes casolans és viable, però no se li poden donar
aplicacions concretes ja que resulta molt poc rígid i difícilment modelable.

Tutora: Berta Sánchez

Morales Torrejón, Anna. Estudi de la incidència del càncer de mama a nivell mundial. 

L’objectiu d’aquest treball és investigar el grau d’incidència del càncer de mama a nivell mundial tenint en compte els factors que tenen més influència en aquesta malaltia, com l’alimentació (dieta), la sanitat (infeccions) i la radiació solar (raigs UV). Per tal de realitzar aquest estudi, s’han seleccionat set països amb cultures i situacions geogràfiques molt diferents. La metodologia de treball per descobrir la influència de la dieta ha consistit en l’elaboració d’uns menús a partir dels aliments típics de cada zona, per tal de poder calcular les calories ingerides diàriament. La resta de paràmetres s’han obtingut a partir de dades de l’OMS. La conclusió ha estat que la dieta és el factor que influeix més en l’aparició del càncer de mama.

Tutora: M. Lluïsa Prat

Puigdomènech Casacuberta, Judit. Nutrients de butxaca: barretes energètiques com a suplement per a un àpat.

Les barretes energètiques són nutrients comprimits. L’objectiu del treball és crear una barreta energètica feta a casa, amb el control dels ingredients, naturals i saludables, i amb tots els nutrients necessaris per poder suplementar un àpat sencer i complet. La metodologia utilitzada s’ha basat a fer primer una recerca inicial per poder observar l’àmplia varietat de barretes energètiques que hi ha al mercat, i tot seguit fer un estudi de tots els nutrients necessaris per a la barreta, juntament amb la seva proporció, a partir d’articles, recomanacions d’experts i receptes casolanes. Finalment s’ha fet la barreta i els resultats han estat positius: la barreta energètica creada aporta les proporcions de nutrients adequades per poder suplementar un àpat, tant en proteïnes, com en hidrats de carboni, greixos i altres nutrients essencials. A més a més, aquesta es pot modificar segons la dieta que se segueixi. En conclusió, substituir tots els àpats per una barreta energètica no és el més recomanable, però, tot i això, poder-ne suplir algun de puntual amb barretes energètiques fetes a casa no és del tot impossible.

Tutora: Marta Dorca

Ramon Masoliver, Emma. Ballem bé? Estudi biomecànic de dues posicions de dansa clàssica.

La dansa clàssica és la base d’aprenentatge de la dansa acadèmica en general i compta amb diferents tècniques i moviments específics que proporcionen solidesa tècnica, qualitat de coordinació i expressivitat. Aquesta pràctica exigeix una important concentració, ja que el ballarí o la ballarina ha d’executar moviments corporals amb molta precisió i coordinació. Per aquesta raó, és molt important tenir consciència de la posició corporal i el moviment. És la biomecànica, més concretament la biomecànica esportiva, la que s’encarrega de fer un estudi dels fonaments bàsics d’aquest camp científic que permetrà a molts esportistes millorar el seu rendiment en el moviment i la seva posició corporal, entre d’altres coses. L’autor s’ha centrat en el conjunt peu-turmell, ja que aquesta és la part del cos que està en contacte amb el terra tant en la dansa com en la vida quotidiana. És per aquests motius que tots els esportistes, siguin ballarins o no, s’haurien de sotmetre a un estudi biomecànic. I no només per aquestes dues raons esmentades, sinó també per evitar moltes de les lesions.

Tutora: Montserrat Rovira
Col·laboradors: Universitat de Vic. Xantgal Borràs, professora de biomecànica.

Rodríguez Baena, Elena. La capsaïcina, un antibiótic natural per combatre la resistència bacteriana?

Els antibiòtics constitueixen un ampli i heterogeni grup de medicaments la utilització dels quals, tant en medicina com en veterinària, ha suposat un progrés extraordinari per a la vida de les persones. Però és un fet que, al llarg dels anys, molts microorganismes infecciosos han anat creant cada vegada una major resistència a aquest tipus de fàrmacs. En aquest treball s’ha investigat si el picant pot ser utilitzat com a antibiòtic natural per combatre una infecció, i també, si el binomi antibiòtic-picant és més efectiu contra els bacteris que l’antibiòtic sol. Per dur a terme la investigació s’han realitzat diversos antibiogrames per tal de comparar l’eficàcia de diferents concertacions de picant, de picant amb antibiòtic i d’antibiòtic sol sobre el creixement bacterià. Les soques utilitzades han estat Escherichia coli i Staphylococcus epidermidis. Els resultats han reflectit que el picant sol no es pot utilitzar com a antibiòtic natural però que la combinació de picant i antibiòtic té una major eficàcia que l’antibiòtic sol.

Tutora: Ariadna Palacios

Romans Vilaró, Berta. La mel, substitut natural dels antibiòtics?

La resistència bacteriana als antibiòtics comporta un problema de salut pública a escala mundial que està obligant a repensar la manera com es tracten les infeccions produïdes per aquests microorganismes. Antibiòtics que sempre havien funcionat, de forma progressiva han perdut la seva efectivitat. Aquest fet és degut a l’ús inadequat i abusiu d’aquests medicaments. És per aquesta raó que urgeix trobar una solució com més aviat millor per reduir l’impacte d’aquest fenomen i limitar la seva propagació. En aquest treball es pretén investigar alternatives als antibiòtics per tractar infeccions bacterianes. Per això es proposa estudiar si un producte com la mel pot servir com a antibiòtic natural.

Tutora: Ariadna Palacios

Sitjà Domínguez, Maria. Anar-se’n pels núvols. Estudi de la formació de núvols a l’atmosfera de Mart.

Les característiques de Mart, en relació amb les de la resta de planetes que formen el sistema solar, són les més semblants a les de la Terra. Un clar exemple d’això és la formació de núvols a l’atmosfera. Aquesta divergeix, però, en la freqüència de formació, i és que, malgrat la seva existència, són poques les vegades que poden ser observats sobre la superfície marciana. L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar l’atmosfera d’aquest planeta i els fenòmens que s’hi esdevenen, detonants de la formació de núvols, i, tot seguit, fer un estudi de la composició, de les característiques i de les formes que aquests núvols poden prendre. Per tal de determinar en quines zones és més freqüent la seva formació i quines condicions s’hi han de trobar, s’ha dut a terme la detecció i reconeixement dels núvols en les imatges capturades per la Visual Monitoring Camera que es troba a la sonda espacial Mars Express, que actualment orbita el planeta vermell. Un cop identificats, se n’ha determinat la forma i el tipus, juntament amb quines són les partícules que els componen, a partir de la Mars Climate Database.

Tutora: Miquel Padilla
Col·laboradors: Marc Costa Sitjà, Julia Marín-Yaseli de la Parra (European Space and Astronomy Center ESAC/ESA Madrid)

Tort Vives, Laia. La cara oculta de l’oli de palma.

Aquest treball de recerca analitza la influència de la publicitat en el consum dels aliments que contenen oli de palma. A més com que aquest producte té un pes rellevant en el sector dels biocombustibles, els quals tenen el propòsit de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, s’ha volgut investigar si realment l’ús de biocombustibles és una bona alternativa. D’una banda, mitjançant un estudi de mercat s’ha pogut analitzar la publicitat que es fa dels aliments que contenen oli de palma, a través dels seus envasos, les etiquetes, els anuncis de televisió i els obsequis que en alguns casos ofereixen. De l’altra, també s’ha realitzat una pràctica per tal de comparar l’eficiència dels biocombustibles i els combustibles fòssils. Finalment s’ha arribat a la conclusió que la majoria de productes estan pensats per a un públic infantil o adolescent, que és el menys conscienciat de la importància de tenir una bona alimentació, i que moltes vegades també es recorre a una publicitat enganyosa. I, en relació als combustibles, s’ha conclòs que els biocombustibles no són una solució tan efectiva com sembla per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle.

Tutora: Marta Dorca

Vargas Fuentes, Gisela. L’atàxia de Friedreich. Estudi dels pèptids llançadora com a nova via d’investigació.

L’atàxia de Friedreich és una malaltia neurodegenerativa, autosòmica recessiva, que afecta una de cada 30.000 persones al món i està causada per la deficiència d’una proteïna anomenada frataxina que es troba en el mitocondri, tot i que no se sap la funció que hi desenvolupa. Aquesta recerca té com a objectiu principal la modificació de la frataxina per tal de facilitar la seva interiorització en les cèl·lules. Per aconseguir-ho, s’ha plantejat l’opció d’augmentar-ne els seus nivells utilitzant la teràpia de reemplaçament proteic, tal i com es fa amb la insulina per als diabètics. A partir de la síntesi d’un pèptid anomenat RGD unit a la proteïna frataxina, i fent un estudi amb diferents concentracions del nou pèptid sintetitzat en cultius cel·lulars, s’ha pogut observar com afecta la concentració del pèptid en la seva posterior interiorització cel·lular, afegint en aquest pèptid una molècula fluorescent i analitzant la intensitat de fluorescència que aquesta emetia.

Tutor: Miquel Padilla
Col·laboradors: Cristina García Batiste, Macarena Sánchez Navarro (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)

Font Cabanes, Enric. De residu a recurs.

En aquest treball s’ha fet un estudi dels residus ramaders i s’ha construït un biodigestor per poder comprovar si és viable la seva aplicació en una explotació ramadera. El principal objectiu ha estat donar un nou ús als residus amb l’obtenció d’un sistema per produir energia a cost zero, a partir del biogàs que s’aconsegueix gràcies a la descomposició de la matèria orgànica. El treball ha comportat el disseny i construcció d’un biodigestor, que ha servit per realitzar diversos experiments: primer per provar si realment s’obtenia el biogàs, i després per modificar certs paràmetres (temperatura, composició, quantitat…) per observar si influïen o no en la seva formació. Un cop generat el biogàs s’ha procedit a utilitzar-lo com a principal font d’energia per escalfar l’aigua per poder preparar la barreja de llet en pols per als vedells més petits, i s’ha comprovat que el biogàs generat tenia el poder calorífic suficient per realitzar la tasca de manera correcta. Com a conclusió, s’ha demostrat que els biodigestors són un sistema eficaç per obtenir biogàs, que és una font d’energia renovable i que permet als ramaders donar un segon ús a les dejeccions ramaderes.

Tutor: Carles Saborit

Puntí Borrell, Roger. Vent, electricitat i estalvi al comptat!

El treball té com a objectiu principal la recerca d’informació i la construcció d’un aerogenerador d’eix vertical, i consta de quatre parts diferenciades. Primer hi ha la justificació de per què es va triar aquest tema, les preguntes sorgides al principi del treball i la metodologia seguida, i s’esmenta el principal objectiu, que és la utilització d’una energia renovable en un espai concret, en aquest cas una granja, per tal de reduir-ne el cost del consum elèctric. La part següent és el cos teòric, on apareixen els coneixements bàsics del vent, de l’energia, específicament de l’eòlica, i de les aeroturbines, el principal focus del treball. En la part pràctica, primer es troba el procediment utilitzat per a la construcció de l’aerogenerador, on s’expliquen detalladament els passos seguits, i després hi ha la part més experimental, on es realitzen diverses proves amb l’aerogenerador per estudiar el seu funcionament i extreure’n diversos resultats. Finalment, hi ha l’apartat de les conclusions, tant dels resultats obtinguts com de les hipòtesis i objectius inicials.

Tutor: Carles Saborit

Riera Castells, Bruna. Disseny i predimensions d’una estructura resistent als sismes.

En aquest treball de recerca s’ha dut a terme una investigació sobre l’arquitectura sismoresistent, que té en compte els criteris que ha de complir un edifici per ser resistent als terratrèmols, tant pel que fa a la seva forma com als càlculs necessaris per assegurar-se que l’edifici es mantingui d’empeus. Inicialment, s’ha fet una recerca per conèixer què són els terratrèmols i els danys que causen al terreny i als edificis, estudiar quines mesures estructurals s’han de prendre davant del perill sísmic i com s’ha de dissenyar un projecte d’estructura sismoresistent per a un edifici d’habitatges ubicat en una zona sísmicament activa. Després, s’ha pres com a referència la ciutat de La Pieve, a Itàlia, on s’han pogut fer un seguit d’entrevistes a diferents tècnics experts en el tema, s’han visitat alguns edificis afectats pels sismes i s’han estudiat les actuacions que s’han dut a terme. Finalment, s’ha realitzat un projecte arquitectònic tenint en compte els diferents factors estudiats: les normatives sismoresistents estatals per al disseny de la forma, el terreny i les seves condicions, els materials més aptes, el predimensionat de l’estructura i els seus acabats.

Tutora: Sílvia Junoy

Serra Pou, Gerard. Temboret, construcció d’un Model Balloon.

A casa de l’autor sempre hi ha hagut molta afició als globus aerostàtics. En el treball s’ha volgut fer una investigació que permetés aprofundir en aquesta afició. Per això s’ha dividit en dos grans blocs. En el primer bloc es pot trobar tot allò que per a les persones no aficionades passa desapercebut però que té una gran importància en aquest món. S’analitzaran tot tipus de globus, tant pel que fa als materials com a les formes i als seus usos; també, es donaran a conèixer els sistemes que incorporen aquestes aeronaus i la seva funcionalitat dins el conjunt, analitzant al mateix temps tots els factors que limiten un vol, tant climatològics com físics. El segon bloc consistirà en la construcció d’un «Model Balloon», l’aeromodelisme dels globus aerostàtics. En aquesta part es farà una visita a la segona fàbrica més gran del món pel que fa a la construcció de globus (Ultramagic Balloons, d’Igualada), on es podran veure de primera mà tots els passos en la construcció d’aquests artefactes per després planificar la construcció del propi Model Balloon. A partir d’aquí es farà una recerca dels materials necessaris i de la seva tècnica d’utilització, per passar finalment a la construcció en si del globus (la cistella, la vela i el sistema de gas, que inclourà el cremador i el sistema de ràdio control).

Tutor: Carles Saborit

Vilaregut Costa, Marc. El futur de l’habitatge.

El treball presenta un estudi complet de la domòtica, i posteriorment, el disseny, construcció i simulació d’una maqueta d’una casa intel·ligent, que constitueix la part pràctica. Aquesta maqueta mostra el funcionament dels components electrònics que hi hauria en una casa real, com per exemple la placa base que controlaria tota la instal·lació. A més, s’ha construït un sistema de generació d’energia, 
consistent en un molí d’aigua, per tal de proporcionar l’energia necessària per encendre els llums LED de l’habitatge. Previament al muntatge, s’ha dibuixat la maqueta amb Autocad i s’han tallat les fustes amb làser, i posteriorment, s’ha passat a la seva programació, utilitzant el llenguatge propi d’Arduino. La maqueta disposa de sensors per al control de llums i persianes, el control d’accés, la il·luminació nocturna o el control de temperatura. També s’ha utilitzat una app (Blynk) per poder controlar tot el sistema a través del mòbil. La conclusió extreta del treball és que la domòtica es pot implementar a les llars actuals, però que la complicació principal es troba en la programació de tot el sistema.

Tutor: Carles Saborit

Vivet Subirachs, Pol. Bioconstrucció versus construcció convencional.

Els temes centrals d’aquest treball de recerca són la bioconstrucció i la sostenibilitat com a criteris per a la construcció de nous edificis. El treball intenta demostrar la importància, per a la salut de les persones, de dissenyar habitatges d’acord amb aquests criteris i tenir en compte el lloc on s’ubiquen. Inicialment, s’analitzen els citats criteris, així com els diferents elements de la construcció que cal tenir en compte, la ubicació i també els materials, atenent les característiques de cada edifici, ja que tot això contribuirà a l’estalvi energètic. En aquest mateix apartat s’ha tingut present la geobiologia, i la seva importància per a la salut de les persones. Després d’aquesta anàlisi, s´ha elaborat una proposta d’habitatge i s’ha fet una comparació mitjançant un certificat energètic d’una casa construïda de forma convencional i una altra, construïda seguint els criteris de bioarquitectura i/o bioconstrucció.

Tutora: Sílvia Junoy

Ajayi Mayokun, Joseph. Creating a Video Game.

Els videojocs són aplicacions que no només s’utilitzen per a l’entreteniment, sinó també per a propòsits seriosos en àmbits com l’educació, els negocis i la salut. Els seus desenvolupaments són de naturalesa multidisciplinària: combinen so, art, sistemes de control, intel·ligència artificial (IA) i factors humans. En aquest treball es descobreixen els fonaments que fan realitat aquests jocs i s’avalua tot el procés d’enginyeria del software que hi ha darrere del seu desenvolupament, explicant els conceptes de modelatge, animació, programació… Veurem com, amb el disseny assistit per ordinador (CAD), cada individu pot dissenyar el seu propi joc. S’ha creat també un tutorial, que explica pas a pas com es pot crear, mitjançant el programa Blender, un primer joc bàsic. I, finalment, a la part pràctica del treball es desenvolupa tot un joc de principi a fi: «Siluria’s fate», un joc que combina dos modes, un de tir i una d’aventura gràfica.

Tutor: Oriol Marsó

Agramunt López de Santa María, Aida. Giordano, walk safe.

El treball consisteix en la realització d’un Pla d’Empresa orientat a la creació d’un producte per donar resposta a les persones que busquen seguretat quan van per la ciutat. Es tracta d’una bossa de mà que s’obre mitjançant el reconeixement de l’empremta digital. L’elaboració del producte parteix d’una anàlisi detallada i exhaustiva del sector, en la qual s’han identificat diferents necessitats dels usuaris, com la comoditat, el disseny, la qualitat i la funcionalitat. Aquesta anàlisi ha comportat l’elaboració d’un pla de màrqueting i ha conduït al disseny del producte per arribar a l’objectiu final marcat: saber si el projecte és viable o no.

Tutora: Anna Pla

Fernández Martínez, Isaac. Com crear el teu propi país? El cas de la República d’Isaàcia.

Què és un Estat, un país? Segons la Convenció sobre els Drets i Deures dels Estats signada el 1933 a Montevideo, un Estat ha de tenir territori determinat, població permanent, govern i capacitat d’entrar en relacions amb altres Estats. No obstant, podem considerar que qualsevol realitat amb aquestes característiques és un Estat? Per exemple, un bloc de pisos? Amb aquest treball de recerca es pretén esbrinar com es fa un Estat, i quines barreres apareixen a l’hora de portar-lo a la pràctica; què impedeix algú fer-se sobirà d’un lloc i proclamar la seva pròpia república independent i en quin sentit aquest projecte d’Estat és viable. El resultat ha estat una combinació d’estudi acadèmic i interès per posar en qüestió la situació política actual, tot sense perdre el sentit de l’humor.

Tutora: Anna Pla

Grifoll Dinarès, Alba. Una nova addicció. Estudi de l’impacte de la xarxa social Instagram sobre els adolescents.

Aquest treball, ubicat en l’àmbit de la psicologia social, parteix de l’interès de l’autora per conèixer l’impacte de les xarxes socials sobre les persones, i per determinar, concretament, quin és el límit del control que tenen els adolescents sobre Instagram. Per tal d’arribar a aquests objectius, s’ha partit de l’anàlisi teòrica d’estudis pertanyents tant a la psicologia com a la sociologia, i s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp a través del qual s’han pogut observar els hàbits diaris d’una sèrie de joves d’entre 16 i 20 anys.

Tutor: Albert Espona

Muntada Valdivieso, Elsa. Convivint amb la postveritat.

L’adveniment de la postveritat s’ha integrat a la perfecció en la nostra societat. Aquest fenomen ha portat a una era on la realitat objectiva i els fets han desaparegut i les úniques referències que hi ha presents són les subjectivitats i les interpretacions a partir de les emocions. En aquest treball s’han estudiat els efectes més directes d’aquest fenomen en la societat. Recursos com les xarxes socials i internet són utilitzats per contribuir a la construcció de la realitat ideal per a cadascú a partir de la selecció d’informació que confirma el punt de vista dels usuaris. Degut a la desinformació a la qual s’arriba, es produeix una gran facilitat per considerar les fake news com a notícies fiables. La conseqüència d’aquesta manipulació d’informacions es reflecteix en la presa de decisions basada en la subjectivitat. La mateixa idea és aplicada en la política actual, la qual té un únic objectiu: aconseguir el màxim de vots. Per aquest motiu els partits polítics utilitzen qualsevol tècnica (emotivisme, cherry picking, framing…) per implantar les seves idees en els ciutadans.

Tutor: Ignasi Roviró

North Puntí, Chloe Gemma. Cultures i productes: la publicitat arreu del món.

El treball parteix de l’inerès personal de l’autora pels recursos que utilitzen les grans i petites empreses per convèncer els consumidors i mostrar un producte bo i adequat, i les estratègies que utilitzen per tal que aquests consumidors el comprin. El treball presenta una recerca sobre diversos productes a cinc països: Espanya, Austràlia, l’Uruguai, el Japó i els Emirats Àrabs Units. Es tracta de cultures ben diferents, en relació a les quals s’ha analitzat el comportament, a través de la publicitat, de cinc productes d’àmbits que no tenen res a veure: la cervesa, el perfum, els números de loteria, els productes de neteja i els productes Apple. El treball inclou un anunci, com a mínim, de cada producte per cada país i una enquesta que té per finalitat observar la reacció en veure un anunci i el grau de reconeixement sobre a quin país pertany. Al final es poden observar moltes diferències en els recursos i els tipus d’anuncis en funció dels llocs.

Tutora: Anna Jiménez

Sala Sánchez, Àgata. Resiliència.

«Resiliència» és un treball de recerca basat en un tema d’actualitat i malauradament força invisible: el maltractament infantil, tant físic com psicològic. L’autora aprofundeix en diversos aspectes com l’origen, tipus de maltractament, causes i conseqüències, possibles indicadors… El producte final de tota la recerca és la creació d’una peça audiovisual, concretament un curtmetratge. Fer un curtmetratge implica un llarg procés: una preproducció, una producció i, finalment, una postproducció. En la realització del curt hi han col·laborat estudiants, professors i un exalumne del mateix Col·legi Sant Miquel. El curtmetratge «Resiliència» té la finalitat de conscienciar els espectadors sobre la invisibilitat del maltractament infantil davant d’altres danys com l’abús sexual a menors, que no passa tan desaparcebut.

Tutora: Carme Codina

Singh, Gurdev. Una religió perseguida? Estudi de la situació del sikhisme en la història contemporània de l’Índia.

¿Es pot considerar el sikhisme com una religió perseguida al subcontinent indi? A partir d’aquesta pregunta, el treball desenvolupa una aprofundida recerca que es mou entre la història i la sociologia. Les dues primeres parts ofereixen una aproximació al marc històric, religiós, social i lingüístic del subcontinent, amb especial atenció als elements lligats a la fundació i a l’evolució del sikhisme, al domini britànic i al procés des de la independència fins a l’actualitat. Pel que fa a la part pràctica, combina elements metodològics qualitatius i quantitatius. D’una banda, s’han realitzat entrevistes a una sèrie de persones que han viscut de manera més o menys directa els fets més importants dels últims setanta anys, aproximadament. D’altra banda, s’ha dut a terme una enquesta dirigida a estudiants pertanyents als diversos grups religiosos.

Tutor: Albert Espona

Vilaró Ribera, Albert. Els e-sports.

Aquest treball de recerca tracta dels esports electrònics, els e-sports. La intenció és que es comenci a entendre el món dels videojocs, sovint vist amb mals ulls, mitjançant aquesta nova modalitat que cada vegada atrau més gent. En una primera part s’expliquen els jocs més importants d’aquests nous esports digitals, els equips més destacats que hi competeixen i com es preparen per als esdeveniments més importants. I en la part pràctica del treball s’estudia la viabilitat d’un esdeveniment d’aquestes característiques a la comarca d’Osona.

Tutor: Oriol Marsó

Vilaseca Ramos, Marc. Barcelona i la seva evolució a través dels jocs olímpics del 1992.

Quan ens fixem en els jocs olímpics de Barcelona, trobem que sempre se n’ha parlat com d’uns dels millors de la història. Però, per què qualifiquem els jocs de Barcelona d’aquesta manera? Es podria valorar la pregunta des d’un punt de vista superficial i pensar que es qualifiquen així per les característiques del territori, Catalunya, el clima o les instal·lacions, o potser fins i tot pel nivell dels esportistes. Però si volem classificar uns jocs olímpics com uns dels millors no podem parlar només de l’aspecte superficial, sinó que caldria endinsar-nos en un punt de vista molt més detallat i específic; s’hauria de parlar de tot el que hi va haver al darrere dels jocs. Aquesta pregunta serà una de les que es desenvoluparan durant la recerca per tal d’assolir l’objectiu principal d’aquest treball.

Tutora: Montserrat Rovira
Col·laboradors: Fundació Barcelona Olímpica i Ajuntament de Barcelona

Androne, Elena Madalina. L’Asperger. Estudi d’un cas.

Els psiquiatres Leo Kanner i Hans Asperger van estudiar nens amb diferents problemes de relacions socials i comunicatives i van introduir el Trastorn d’Espectre Autista entre els anys 1942 i 1943. Els nens amb espectre autista tenen una habilitat limitada per a comunicar-se amb els altres, que inclou l’àmbit no verbal (gestos amb les mans, expressions facials i contacte visual). Aquest treball presenta la història de l’Albert, un nen amb un TEA sever o de baix funcionament en la comunicació no verbal. Després d’estudiar, llegir i investigar tot el comportament de l’Albert s’arriba a la conclusió que pateix un autisme sever en la comunicació no verbal i les relacions socials i que, per tant, necessita molta ajuda per poder-se comunicar amb normalitat en el futur.

Tutora: Maite Godayol

Espuny Parés, Joan. Estudi de la sinestèsia en els artistes.

El març és blau, la T és verda i el 7, marró. La sinestèsia és un fenomen neuropsicològic que fa que dos o més sentits s’uneixin i que una experiència sensorial en provoqui una altra automàticament i involuntàriament. Hi ha sinestèsics que veuen el 1944 de color blau mentre que n’hi ha d’altres que recorden l’olor de les maduixes quan senten un violí. Aquest treball és un estudi sobre la sinestèsia i els seus tipus més comuns. També es comprova quina presència i quina incidència té aquest fenomen en la població general i quina importància té sobretot en els artistes, concretament en els que realitzen estudis musicals. Finalment, l’autor fa una anàlisi de la seva pròpia sinestèsia i planteja diferents experiments per a la comprovació d’aquest fenomen.

Tutora: Carme Codina 

Gómez Requena, Marta. La ment criminal i la seva presència al cinema.

La ment criminal és quelcom que existeix, tot i que no se’n tingui una consciència clara. El treball té l’objectiu d’entendre el perquè de la satisfacció que algunes persones arriben a experimentar a l’hora d’arrabassar la vida a algú. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, s’ha realitzat una recerca sobre diversos àmbits relacionats amb la criminologia i les diferents classificacions que els especialistes han usat per catalogar els assassins. També s’ha fet un recull dels assassins més importants de la història contemporània i s’ha estudiat com el cinema ha tingut en compte les seves històries, directament o indirectament, a l’hora de realitzar pel·lícules sobre atrocitats comeses per criminals. Així, amb la teoria recollida anteriorment, s’han analitzat una sèrie de clàssics entre pel·lícules i sèries policíaques.

Tutora: Carme Codina

<<<